|
Campanya contra la fam i més 8 Febrer 2009 Tornem a dir que Mans Unides és una Organització d’Església, integrada fonamentalment per voluntaris catòlics que des de 1960 té com a missió lluitar contra la fam, la malnutrició, la misèria, les malalties, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció; treballant per eradicar les causes estructurals que les produeixen: la injustícia, la desigualtat en la distribució dels béns i oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència i la crisi de valors humans i cristians. Compleix el seu objectiu finançant projectes de desenvolupament en els països del Sud i realitza campanyes de sensibilització en el nostre país, alhora que practica la cultura de la participació, la transparència i la corresponsabilitat en la seva pròpia organització. Va néixer com una campanya puntual de les Dones d’Acció Catòlica contra la fam i des de 1978 té plena personalitat jurídica, canònica i civil. La seva visió, fonamentada en l’Evangeli i la Doctrina social de l’Església, és que cada persona, home i dona, en virtut de la seva dignitat i igualtat fonamental, sigui capaç de ser, per ella mateixa, agent responsable de la seva millora material, del seu progrés moral i del seu desenvolupament espiritual, i pugui fruir d’una vida digna. Si la nostra és la cultura dels qui “poden” i dels qui “tenen” i “dominen”... sabem que hi ha una altra part de la humanitat que, tenint dret a les mateixes oportunitats vitals, veuen les seves vides amenaçades per la fam, l'analfabetisme, la desocupació, l’emigració forçosa, l'explotació laboral, la infància trencada per l'abandó i la violència familiar, la drogodependència, la delinqüència com a recurs de supervivència o la prostitució com a forma de guanyar-se la vida. La cultura de la dominació genera violència i hem de recolzar una cultura d'acollida i de gestió solidària de la casa comú per a les generacions presents i futures. Cal passar de dominar a acollir i cuidar la creació. Les estimacions diuen que hi ha recursos naturals de sobra per alimentar la població mundial. El problema és com s'obtenen, com s'utilitzen i, sobretot, com es reparteixen. Tant de bo puguem educar i educar-nos en la cultura del do i en relacions de gratuïtat. Rebeu la salutació del vostre germà bisbe, X Joan Piris Frígola Bisbe de Lleida |