Notícies sobre les beatificacions

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Fra Francisco Mitjá Mijá

Va néixer a Argúcies, Girona. Va ingressar mercedari ja avançat en la carrera eclesiàstica, que va concloure, però no va poder ordenar-se per una malaltia en els ulls. Va passar la seva vida entre Lleida i Sant Ramon, essent un professor excel·lent. Va ser un nen gran, candorós i senzill; però ho sabia tot, el llatí, el grec, el francès...; va ensenyar gramàtica, retòrica, aritmètica, mètrica i composició llatina. Al juliol de 1936, sortit de Sant Ramon, va caminar vagant per les muntanyes, mendicant de masia en masia, fins a ser llançat per un precipici de vint metres; ho van trobar menjat pels gossos.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Severino Ruiz Hidalgo (H. Severino)

Durant el temps que li va durar el servei militar realitzat a l’Àfrica va madurar la idea si es fes religiós i així li var comunicar per carta al seu pare, molt poc abans de llicenciar-se. «No oblidi pare que en mi continua la idea de ser com els meus germans, religiós marista». El pare en aquesta carta veu que Severino, ja major d'edat ha reflexionat i pres una decisió serios i no triga a donar-li la seva autorització.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Jesús Massanet Flaquer

Va obrir els ulls a la vida a Capdepera, Balears. Treballà en tots els convents de la província, singularment al Puig de Santa María i a Lleida. Es va mostrar carismàtic en la predicació, a la qual es va dedicar amb tot afany, tenint com a norma acceptar quants sermons se li oferissin. Dissertava amb fervor, particularment sobre l'Eucaristia i la santíssima Verge. Dispersats els religiosos ilerdencs, es va amagar a casa d'un sacerdot, on el van trobar el 25 de juliol, matant-lo en ple carrer.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Restituto Santiago Allèn (H. José de Arimatea)

Sempre es va mostrar molt caritatiu amb les persones necessitades, la qual cosa li va atreure l'estima i l'afecte de la majoria dels veïns de Ribadesella. Malgrat això, la seva tasca també li va proporcionar alguns enemics, entre els quals va destacar un mestre nacional, obstinat a tancar el col·legi marista perquè era enemic declarat de l'educació catòlica.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Amancio Marín Mínguez

Va ingressar a Sant Ramón. D'aquesta comunitat formava part el 1936. Pretenent arribar a la seva terra burgalesa, va arribar fins a Binéfar on va ser capturat. L'endemà el van passejar pels carrers en humiliant exhibició i després el van portar al cementiri on el van afusellar. Estava tan serè abans de morir que el cap de l'escamot li va prendre el pols i el tenia normal.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Luis Galerón Parteix (H. Benedicto José)

Va ser un excel·lent mestre, es va distingir pel zel i l'entusiasme que posava per instruir en la fe cristiana als seus alumnes, als quals captivava amb les seves belles catequesis, especialment amb les dels dissabtes, dedicades a la Verge. Sempre va mantenir un estat d'ànim tranquil i estable, malgrat les moltes circumstàncies difícils, i fins i tot adverses, que se li van presentar en la seva vida

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Fra Antonio Lahoz Gan

Va néixer a Híjar, Terol. Va ingressar amb més de quaranta anys a El Olivar. El seu ministeri va ser l'hort, el galliner, la porteria... I posava tota la seva fe, la seva il·lusió i el seu saber de camperol a treure bons tomàquets, oferir òptims fruits; obtenir saborosos ous i bells conills… Cavava, plantava, regava i podava, de sol a sol, amb generositat. Quan se li convidava a descansar a l'ombra, responia afectuosament: “Descansar, en el cel”. A l'agost de 1936, no volia deixar el convent però li van ordenar que s'anés al seu poble. Allí el van matar, mentre cridava Visqui Crist Rei!

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: José Pampliega Santiago (H. Berardo José)

Malgrat la seva joventut, impartia la classe amb tal mestratge que els superiors se sentien plenament satisfets amb ell. Les grans i fundades esperances que aquests tenien dipositades en ell es van veure truncades inesperadament amb el seu martiri, en la flor de la seva vida -a punt de complir els 24 anys-.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Fra Antonio González Penín

Orensà, destacava per assenyat i prudent. Era mortificat particularment suportant aguts dolors reumáticos. Cosa seva eren els serveis més humils, però els feia amb veneració. Va presenciar com profanaven i cremaven la seva benvolguda església del Bon Succés de Barcelona. Quan es va delatar perquè va dir “Jesús!”, davant un esternut, el van copejar i estavellar contra les parets repetides vegades. El seu cos va aparèixer a l'Hospital Clínic mutilat i irrecognoscible.

Català

Pàgines