Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dg., 03/31/2019

El papa Francesc va pronunciar fa unes setmanes una frase que va desconcertar a moltes persones. Va afirmar amb molta contundència que ell era un pecador. Potser la sorpresa es va produir per la persona que el reconeixia i pel seu ministeri al capdavant de l'Església universal. Alguns ho han atribuït al reconeixement de la pròpia humilitat però els cristians sabem que tots, mentre vivim en aquest món, estem subjectes a la temptació i al pecat i necessitats de conversió. Sense exclusions de cap tipus. Ni tan sols el papa se’n lliura.    

D'altra banda sembla que últimament s'insisteix en fomentar l'actitud de l'alegria en tots els cristians per part de molts sacerdots en les seves predicacions dominicals. Segurament es produeix també per la benèfica influència de les paraules i gestos del papa Francesc i per la publicació de la seva Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium. Amb gran constància el Sant Pare ens recomana que visquem amb molta alegria la fe en Jesucrist; un cristià no pot manifestar rostre trist i "avinagrat". L'evangeli, tant en la seva vivència com en la seva predicació, s'expressa amb completa felicitat i amb alegria profunda de qui se sent estimat per Déu i al servei dels seus germans. Aquesta recomanació no és una novetat ni una moda passatgera. Resideix en les paraules i gestos de Jesús mateix; també en la permanent actitud de la Mare de Déu que es fa més patent en el cant del Magnificat. Hi ha preciosos textos de sant Pau que ho testifiquen d'igual manera. Podríem recordar a molts sants que van fer de l'alegria el seu senyal d'identitat.

Es poden combinar tots dos termes en una mateixa persona de manera simultània? Perquè sembla que la conversió implica penitència, penediment i cara trista. O també que l'alegria va associada a despreocupació i a poca serietat en els plantejaments fonamentals de la vida i de la fe. Però les aparences no poden constituir la norma del nostre judici. Hem de buscar en el més profund del cor de cadascú. A més el mateix Jesús combina els dos termes quan afirma “hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix…” (Lc 15, 7) i ens situa en la línia de sortida per gaudir, com els àngels, de l'alegria de la conversió.

En aquest temps de Quaresma el Senyor ens convida amb més insistència a la conversió. A una transformació de la vida segons els criteris de l'Evangeli. La conversió és tornar a mirar a Jesucrist, acceptar el Regne de Déu que Ell anuncia i renovar en profunditat les nostres maneres mundanes d'actuació per adaptar-les a les seves exigències. I aquest plantejament de conversió no pot quedar en l'aire com una cosa difosa o indeterminada. Ha de concretar-se en una realitat que ens ajudi a trobar-nos amb la misericòrdia del Senyor. I aquesta concreció té un nom: el sagrament de la penitència.

Us convido a tots a confessar els vostres pecats. Necessitem acostar-nos al sagrament del perdó per experimentar l'alegria del regal que Déu ens fa. Ens ho recordem els uns als altres cada any en aquest temps. Se'ns suggereix dedicar un dia complet per facilitar a les parròquies la confessió. Complim aquest suggeriment sabent també que ens cal a tots al llarg del procés de la vida cristiana. Les ruptures amb Déu i amb els germans necessiten recompondre’s prèviament per participar de l'Eucaristia. És preceptiva la neteja absoluta del nostre cor per rebre a Jesucrist i per omplir-nos de l'alegria que Ell ens concedeix.

             +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.