[9-12-23] Com ja és costum, la Canonja de la Seu Vella de Lleida llueix dels del migdia de la festa de la Puríssima l’artístic pessebre que tots els anys hi munta el mestre pessebrista José A. Ferrer. A les 12 del migdia i després d’escoltar el repic de les campanes de la Seu Vella en honor a la Immaculada Concepció, tingué lloc el simbòlic acte d’inauguració i descoberta del pessebre. 

L’autor del pessebre, José A. Ferrer, digué que el motiu que enguany havia triat per a fer el pessebre era basar-se en els pessebres napolitans: “un xic recarregats”. També explicà que les figures centrals del pessebre són fetes amb tela i fang, donades pels franciscans de Lleida a l’Agrupació. Tanmateix les tres figures dels Reis Mags són també una donació de les Germanetes del Pobres, pintades a mà pels ancians de la residència i que aquets religioses van lliurar a l’Agrupació de Pessebristes quan van deixar Lleida l’any 2014.

El president de l'Agrupació, Jordi Curcó, va agrair l’esforç de José A. Ferrer en el pessebre que ofereix enguany als lleidatans a la Seu Vella: “S’ha lluït amb la seva obra, molt addient, ja que enguany commemorem els 800 anys del primer pessebre fet per Sant Francesc d’Assis i la nostra Agrupació compleix el 60 anys de la seva fundació”. Curcó va referir-se al pessebre com a l’expressió cristiana del nostre Nadal "però que va més enllà del fet religiós, com a manifestació d’art, cultura popular i patrimoni de tots”.

Finalitzada la inauguració del Pessebre, tingué lloc una visita guiada al monument, organitzada conjuntament per l’Agrupació i l’Associació d’Amics de la Seu Vella i dedicada a tots aquells indrets com Capelles, capitells o altres elements dedicats al Nadal. La visita que va tenir una molt bona assistència, fou guiada per Anabel Bernadó, de la junta dels Amics de la Seu Vella, i Jordi Curcó, president de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, qui va explicar els orígens de la relíquia del bolquer de Jesús o Sant Drap, venerada a la Seu Vella des de l'any 1297, quan Arnau de Solsona la va lliurar al bisbe de Lleida, que la va posar a la pública veneració i que va desaparèixer als inicis de la Guerra Civil.