Moltes persones comencen ara els seus dies de vacances. El descans es converteix en el terme més utilitzat tot i saber que moltes altres persones no tenen ni feina estable per tot l'any. Quanta diferència produïm en el si de la nostra societat! En qualsevol cas em sento obligat en aquesta última glossa del curs a desitjar un bon descans per a tothom. I també convidar-vos a la reflexió.
És un costum molt arrelat, sobretot entre els joves, assistir i introduir-se en aquest temps estiuenc en el dinamisme que es viu en carrers i places amb motiu de les festes. A Lleida i altres poblacions ja van començar al mes de maig.
Sembla impossible per a l'ésser humà prescindir de la festa. Per molts problemes i mancances que suporti la nostra societat, l'home necessita exterioritzar els seus sentiments de celebració i alegria en comunitat. Periòdicament ens trobem per manifestar la nostra alegria per un esdeveniment familiar o per recordar i viure un fet de la nostra societat. I això ho podem compatibilitzar amb la solidaritat amb altres persones davant dramàtics successos o tragèdies irreparables. Una cosa no treu l'altra. Com també podem dir que l'ésser humà desenvolupa un treball determinat com a cooperador necessari per dominar la creació. O és un ésser que pensa, que resa, que es relaciona amb immensa tendresa o amb la pretensió de domini i destrucció dels altres. Totes les facetes són susceptibles de ser viscudes. I de forma simultània.
En el cas de la festa, recollint les nostres tradicions i la nostra fe, els cristians necessitem celebrar-la amb la mirada posada en Déu, Pare de tots, perquè ens ajudi a descobrir la transcendència de l'alegria compartida amb els germans. També en aquests moments volem que el missatge de Jesucrist envaeixi el nostre cor i la nostra alegria sigui completa. Una alegria que no prové del soroll exterior en forma de cants, música o crits, sinó del diàleg, de la trobada, de l'acollida, de l'hospitalitat i del saber compartir. La qualitat cristiana de les persones es nota quan saben prioritzar el fonamental i posposen el que és accessori. Tot això amb l'estil de l'Evangeli que potencia la dignitat i la igualtat de l'ésser humà.
A més de les vacances estiuenques hi ha festes en molts pobles que són dedicades a la Mare de Déu o a determinats sants. Són els patrons de cada població i els seus habitants demanen la seva intercessió. El component festiu s'uneixi a l'experiència religiosa cristiana. Tots dos sentiments, si són viscuts d'una manera equilibrada, manifesten diversió individual i proximitat compartida amb els semblants. No caiguem en l'egoisme i busquem la solidaritat. No ens conformem amb el soroll extern i tractem d'arribar a l'interior dels cors.
Us animo a que acosteu la vostra ment a la trajectòria vital dels vostres patrons. Us donaran autèntiques lliçons d'humanitat i de divinitat. Podreu aprendre l'austeritat de vida, la humilitat en el tracte, la fortalesa en la fe, el partir la capa i tots els nostres béns amb els altres, el servei o diaconia als més necessitats, la recerca sincera de la veritat. Que el descans de l'estiu us reporti nous estímuls per afrontar un altre període més o menys rutinari de la vida.
Demano a Déu que sapigueu viure bé les vostres festes. Amb seguretat ens donaran moltes alegries però també ens proporcionaran elements importants per a estimar, acceptar i acollir els altres creant una profunda i extensa fraternitat.

+ Salvador Giménez, bisbe de Lleida.