Notícies sobre les beatificacions

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Pedro Valls Piernau (H. Teógenes)

Com a catequista posava especial interès perquè els seus alumnes estudiessin i atenguessin les explicacions que haurien de ser norma de la seva obra. Va destacar per l'amor als seus germans. Així ho va demostrar quan va exposar la seva vida, en sortir de la pensió on es trobava ocult per treure diners i pagar les despeses de la fonda.

Català

Uns 20.000 fidels assistiran als actes de beatificació de Tarragona

Delegats i representants de Mitjans de comunicació de diferents diòcesis espanyoles i de congregacions religioses han visitat a Tarragona els llocs on es desenvoluparan els actes de la Beatificació dels màrtirs del segle XX a Espanya per conèixer els detalls de l’organització. S’esperen que uns 20.000 fidels es concentrin al complex educatiu de l’antiga Universitat Laboral.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Celedonio Martínez Infant (H. Fernando María)

Quan el germà Fernando es disposava a sortir en llibertat de la pressó, el mateix senyor que el va detenir, va cridar: «Aquest és un frare marista». El caporal el va retenir i li va treure la jaqueta. Seguidament li va disparar un tret, deixant als milicians del piquet que l’acabessin de rematar.

Català

Els preparatius dels actes de la Beatificació

La comissió responsable de l’organització i coordinació dels actes amb motiu de la beatificació dels màrtirs del segle XX, que tindrà lloc a Tarragona el pròxim 13 d’octubre, han emès una circular per trametre una sèrie d’informacions d’interès logístic per a les persones que participin en l’esdeveniment –mossens i pelegrins–, així com dels actes previstos a la nostra Diòcesi (adjuntem la nota sencera en un document adjunt).

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Pedro Ortigosa Oraá (H. Aureliano)

Al setembre de 1935, arriba a Badajoz. En aquesta ciutat, habia una escola preparatòria d'ingrés en el seminari. Existia en aquells dies un acord entre el Bisbat i els superiors maristes perquè un germà de la comunitat de Badajoz fes classes en ella. En aquesta col·laboració es trobava el germà Aureliano quan va venir la persecució de 1936.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Lorenzo Moreno Nicolás

Va néixer a Lorca, el 24 de maig de 1899. Va estar encarregat dels interns del col·legi del Puig i del reformatori de Godella, tenint amb els nois una gran empatia per bon pedagog, amic, bondadós i senzill. En 1936 estava a Lorca a cura de la seva mare, necessitada i anciana. Aquí va ser martiritzat bàrbarament, li van tallar les orelles, el van acoltellar, li van xafar el crani a cops i encara viu, el van llançar en un pou sulfurós profund.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Maximiano Dronda Leoz (H. Alipio José)

La il·lusió del germà Alipio José era la de ser missioner, deixar pàtria i amics, i a passar l'Atlàntic. Estava destinat per l'Uruguai i allí havia de realitzar la seva il·lusió però les seves ànsies missioneres van quedar truncades a causa dels avatars que Espanya vivia pels anys1935-1936. Per als seus contemporanis era un noi simpàtic, alegre, graciós i d'amena xerrada. El temps es passava deliciosament al seu costat i tots buscaven expansionar-se amb les seves opinions i anècdotes.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Enrique Morante Chic

Va néixer a Lleida. Va ser alumne del col·legi mercedari i es va ordenar sacerdot. Va fer de la seva vida una ofrena a Déu i als demés, sobretot en els seus temps de missioner a Puerto Rico, fins a l'extrem d'emmalaltir al no menjar per donar el seu propi aliment als pobres. I és que mai va tenir mesura amb els desfavorits. Al dispersar-se la comunitat, va caminar vagant per Grenyana, on que va ser detingut i arrossegat fins a l'estació de la Renfe, allí va ser linxat. No es va queixar als seus assassins, només els va dir: “Mai he fet mal a ningú”.

Català

Pàgines