Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dv., 10/05/2018

Benvolguts diocesans:

            Fa pocs dies em van saludar uns amics que acabaven de visitar en Aguilar de Campóo  l’exposició de Las Edades del Hombre. És l’edició número 23 de les celebrades per la fundació del mateix nom. La primera va tenir lloc a Valladolid l’any 1988, les següents s’han celebrat en diferents ciutats i pobles de les diòcesis de Castella Lleó i l’última, titulada MONS DEI (Aguilar, nord de la província de Palència), que es va inaugurar el passat mes de maig i finalitzarà el dia 9 del pròxim mes de desembre. Van venir encantats ponderant la impressionant riquesa cultural que alberguen els temples de la nostra Església. Estaven orgullosos del treball de tantes comunitats catòliques que han produït i conservat el patrimoni cultural i religiós.

            Escoltava les explicacions d’aquests amics i en sentia feliç de veure reconeguda la preocupació de parròquies i diòcesis en la recuperació de l’art que va acompanyar el culte de les comunitats cristianes durant segles. És difícil comprendre la nostra història sense contemplar les meravelles artístiques, amb motiu religiós, que exposen temples, monestirs i museus. A part de felicitat sentia també cert consol al comprovar el gran esforç que es fa en aquest sentit. Dic això perquè, com sabeu, sóc molt sensible al deteriorament dels nostres temples amb algun fet aïllat ocorregut recentment i a l’acusació que de vegades propaguen certs mitjans d’abandonament o despreocupació per part dels responsables del nostre patrimoni.

            És igualment digne d’elogi la tasca que en les nostres diòcesis de Catalunya porten a terme les delegacions de patrimoni amb la promoció i difusió dels béns culturals. Recuperació d’obres artístiques, visites guiades, publicacions, cursos i estudis per a experts i interessats en general. En aquest sentit molts coneixeu la feina que porta a terme CATALONIA SACRA i els informes que anualment prepara per donar compte de la gran quantitat d’iniciatives que promou; publica també una revista (TAÜLL), dirigida al públic en general i molt ben documentada, en la qual s’observa el progressiu augment d’obres restaurades.

            Naturalment, tant a Castella-Lleó com a Catalunya, es té i s’agraeix la col·laboració de les administracions públiques en la recuperació i conservació del patrimoni religiós. S’ha de dir també que les comunitats cristianes participen de la preocupació i aporten recursos materials per al manteniment dels seus objectes i espais sagrats. Sempre l’han considerat propi i per gran quantitat de ciutadans el temple de la seva població és l’edifici més emblemàtic que existeix. Col·laboren amb els seus diners perquè el consideren seu, el mantenen perquè és l’herència dels seus avantpassats. Això els fa sentir i expressar orgull i agraïment.

            No és la primera vegada que tracto aquest tema. És important avivar l’interès i la col·laboració també en l’actualitat. Són moments en els quals es vol passar factura dels béns a la comunitat cristiana o se li retreu la seva falta de dedicació a la nostra secular cultura. Em sembla una mica injust i desmesurat. Però també és possible que algunes crítiques ens esperonin per millorar la nostra preocupació i entrega a conservar el patrimoni llegat. Crec que així va començar en els anys vuitanta la iniciativa de l’exposició de Las Edades del Hombre: davant una crítica despietada d’un programa de televisió que mostrava les carències i desinterès de l’Església i dels catòlics, va aparèixer aquesta meravella d’exposició que ha estat l’admiració de vàries generacions.

            Amb la meva benedicció i afecte.

 + Salvador Giménez, bisbe de Lleida.