El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Les obres de misericòrdia (2)

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
20/03/2016
Fitxer audio: 

Donar menjar el famolenc

Sembla que el problema de la fam al món és una tràgica realitat que no acaba de trobar solució. Contemplem en l'actualitat la injustícia en la distribució dels aliments. Alguns vivim totalment satisfets i tenim de tot en els nostres rebosts i moltíssim pateixen per no disposar d'un crostó de pa o d'un got de llet per als seus fills. Hi ha informes i estudis que corroboren amb detall aquesta situació. Alguns es pregunten cóm és possible que els avenços tecnològics, en tots els ordres, no hagin eliminat aquesta tragèdia que pateixen molts pobles d'aquesta terra. A vegades ens consolem amb una gran dosi d'inconsciència, afirmant que sempre ha estat així. I això pot adormir la nostra consciència i disminuir el nostre compromís amb els famolencs.

El cristià, des del més profund dels mandats del Senyor, està obligat a compartir el seu pa amb qui ho necessita. No hi ha cap tipus d'excusa que justifiqui la impotència de no veure saciat el proïsme. Segurament és l'aspecte més elemental de la nostra pràctica cristiana i la prova més evident del seguiment del Senyor, que ens ho recorda i mana constantment. Si no partim i compartim el nostre pa, desobeïm el mandat de Jesucrist. I ens demanarà comptes per això.

            Recordem algunes referències bíbliques: Dn 4,24; Tob12,9; Ez 18,5.7; Is 58,7.8.10-11; Mc 6,37; Lc3,11; St 2,16-17; 1Pe 4,8.

            A la nostra diòcesi, moltes persones i organitzacions treballen per disminuir els efectes de la fam en l'entorn i en el món sencer. Els grups parroquials de Càritas distribueixen cada setmana una gran quantitat d'aliments. Mans Unides o Jericó no fan altra cosa.

Que ningú dubti a participar en l'eliminació d'aquesta injustícia local i mundial. No importa l'edat, la cultura o la condició social. Es tracta de canviar el cor per atendre al famolenc.

Donar bon consell a qui ho necessita

En un pla estrictament individual hi ha moments de la vida en què la incertesa, el caos o la foscor es fan amos del nostre interior. Necessitem un bon consell, una llum que ens segueixi il·luminant el camí per prendre les millors decisions, que afavoreixin el nostre propi creixement espiritual i la felicitat dels nostres germans. En el pla social existeixen una gran quantitat de persones que ens volen convèncer valent-se de les cartes, de les boles de vidre o de pretesos estudis psicològics. Per no parlar de l'enorme quantitat de consells de tota índole, que emeten informes i marquen la trajectòria d'empreses privades o organismes públics. Fa la impressió que en l'actualitat necessitem bons consellers per no errar en la presa de decisions.

            Llegiu alguns consells en aquestes referències bíbliques: Num 16,2; Sal 14,6; Tob 4, 18; Job 5,13; Ez 11,2; Mt 5,44; Mt 6,25. 33.

            En l'ambient eclesial en què ens movem, el recurs a bons consellers és d'una gran facilitat. Per discernir sobre els consells rebuts, ens hem de fixar en qui ens els ofereix; només es necessita molt d'amor i gran misericòrdia cap a qui els demana. El pare, els mestres, els directors espirituals, els confessors... Tots aquells que saben i volen escoltar de manera desinteressada, procurant aclarir la incertesa i la foscor en la vida de l'altre, amb vista a construir un món menys egoista i més fratern.

+ Salvador Giménez

Bisbe de Lleida