El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Obres de Misericòrdia (IV)

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
09/04/2016

El comentari d’avui és sobre aquesta obra de misericordia: DONAR POSADA AL PELEGRÍ, té una intensa actualitat. Portem molts mesos parlant i sentint parlar dels forasters. Hem vist massa imatges i hem llegit gran quantitat d’articles sobre emigrants, refugiats i itinerants. Tot això ens commou i ens interpel·la. Davant l’arribada d’altres persones a les nostres societats, hi ha sempre un doble posicionament: la por o l’acolliment. També la denúncia. Com han fet recentment moltes organitzacions catòliques davant un acord Europa-Turquia.

Els cristians sempre acudim a la Paraula de Déu per orientar-nos en les qüestions que ens afecten i ens preocupen. Per al cas que ens ocupa comencem recordant aquella frase de l’evangelista de Sant Mateu: "Veniu, beneïts del meu Pare, perquè era foraster, i em vau acollir" (25, 35). O aquells passatges de l’Antic Testament en què es narren escenes d’hospitalitat, com la d’Abraham, que va rebre amb tot l’efecte tres persones desconegudes, que van resultar ser àngels (Gn 18); o la generositat que mostra la vídua de Sarepta amb el profeta Eliseu (1Re 17). O l’acollida que brinda a casa seva el profeta Elies el matrimoni de Sunem. Ens ve a la ment la situació de Maria i Josep buscant posada perquè naixés el Nen (Lc 2, 7) o també el passatge de la fugida a Egipte, poc després del naixement, que protagonitzen els tres, autèntics forasters en aquell país. Finalment cito, entre les innombrables frases del Nou Testament, només un passatge proposat per Jesús amb una clara intencionalitat, la paràbola del bon samarità (Lc 10,34).

És cert que no podem solucionar el problema de totes les persones i pobles del món però sí que hem de canviar la nostra mentalitat per acceptar, acompanyar i acollir l’altre sense demanar el seu carnet d’identitat. L’evangeli ens ensenya a considerar a tothom com a germans, categoria que dilueix totes les restants denominacions que utilitzem per distingir uns dels altres.

Col·laboreu amb Càritas, amb Arrels, amb Jericó, amb CODIAR... i amb tantes altres organitzacions molt properes a la vostra experiència vital i diária.

Tindré unes paraules sobre una altra obra espiritual PERDONAR LES INJÚRIES. Potser no està de moda aquesta obra que potencia i desenvolupa una actitud fonamental en l’ésser humà. Trobem massa debats a la premsa escrita o audiovisual que acumulen insults, desqualificacions personals o recriminacions indegudes. Amb postures irreconciliables que mai conviden al perdó i al canvi d’actitud per introduir elements de fraternitat en les relacions humanes. “I tu més!” Repeteixen alguns descaradament i prepotència. I Jesús ens diu i ens ensenya el contrari.

Tots coneixeu la història que narra el llibre del Gènesi sobre Josep i els seus germans; després de la venda i separació acaba en el perdó i la reconciliació (37 al 45) o el consell del llibre del Siràcida (28, 2): " Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme..." o del llibre del Levític (19, 18): "No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble...". Acabo amb una sola referència del Nou Testament, l’oració que Jesús ensenya als deixebles i que els cristians de totes les èpoques hem après de petits i hem repetit en múltiples ocasions; a Mt 6, 9-13 teniu el Parenostre. No us quedeu en les paraules, feu-ho vida pròpia.

Per al desenvolupament d’aquesta obra podeu acudir a l’oració. Pregueu a Déu fortalesa per donar i rebre el perdó per les injúries. Els cristians hem de valorar molt el sagrament de la penitència. En el que constatem l’alegria de sentir-nos perdonats i rebem la gràcia d’actuar de la mateixa manera amb els nostres germans. Quan dubteu d’aquest meravellós àmbit del perdó, contempleu Jesús en la creu perdonant als que el crucificaban.

 +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.