Tu, on et situaries?

Ajudant a viure (Glossa Sr. Bisbe)
Autor
Producció
Data publicació: 
08/07/2012
Fitxer audio: 

You are missing some Flash content that should appear here! Perhaps your browser cannot display it, or maybe it did not initialize correctly.

Tu, on et situaries?

 Aquesta és un reflexió ben pràctica, fruit de rellegir un text de P. Lloidi, i que pot servir-nos per a encarar l’estiu buscant respostes.

 A la catequesi que jo vaig rebre de petit es deia que ‘ser cristià és ser deixeble del Crist’ i, en anar creixent, em van explicar i vaig entendre que aquests ‘deixebles’ ho eren perquè s’havien trobat amb Jesucrist, s’havien adherit a la seva persona i miraven d’orientar la seva vida des d’aquesta perspectiva.

 Hi ha els admiradors i simpatitzants de Jesús: aquell home ric, anomenat Nicodem, va sol·licitar una entrevista nocturna amb Jesús... L’admirava i sentia simpatia envers ell. Hi tenia fe? Certament no. Però la va tenir després de la mort de Jesús, quan va donar una passa en públic preocupant-se del seu enterrament i aconseguint un sepulcre nou.

 L’admiració i la simpatia poden ser els primer esgraons de la fe. L’admiració encara no és fe, tot i que n’és un ingredient necessari.

 Hi ha els partidaris de Jesús: ser partidari és bastant més que ser simpatitzant o un admirador. El partidari és aquell que fa seves les idees del partit o del grup, al menys en allò fonamental; després les hi dóna suport i passa a l’acció, treballa per elles...

 Un cristià és aquell que, a més d’admirador, s’ha convertit en partidari de Jesús. Aquell que, en tot allò que fa referència al sentit de la vida i del món, és partidari de les idees fonamentals de Jesús. Això compromet bastant més que la simple admiració.

 Però, sobre tot, hi ha els seguidors de Jesús: aquells que es vinculen abans que rés a la persona mateixa de Jesús, a la seva vida i al seu testimoniatge.

 La fe cristiana no consisteix únicament en creure un missatge, sinó en creure en una persona. La Paraula és Algú. Primer dono crèdit a la persona, la reconec com al meu absolut i per això, establint-hi una relació interpersonal, m’adhereixo a les seves idees o missatge.

 Aquesta relació personal és la que expressem amb els termes ‘seguiment’ i ‘seguidor’.

 El partidari s’adhereix a un programa; el deixeble, als ensenyaments del seu mestre; el seguidor, a la persona mateixa del mestre. El seguidor cristià aprèn actituds, valors i comportaments de la pròpia vida del mestre i se’ls fa seus.

 El cristià és el seguidor afectuós de Jesús que es vincula a la seva persona i decideix seguir les seves petjades. Dit breument: la fe culmina en el seguiment. I ens fa passar de deixebles a apòstols (enviats a comunicar als altres aquesta experiència).

 La qüestió seria: on et situaries tu en aquest moment de la teva vida i què fer per a arribar a ser un millor seguidor de Jesús cada dia?

 BON ESTIU A TOTHOM.

  Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida