Ja fa dos anys, que la nostra comunitat gaudeix del suport d’uns catequistes molt joves, però molt ben preparats. Són alumnes de batxillerat de l’escola Terraferma. Cada divendres atenen a un bon grup de nens i nenes, aquest any són 30, de primer curs de preparació a la Comunió.

Els nens i nenes encantats, la comunitat també i per a ells una bona experiència i un testimoniatge de la seva fe.

MOLTES GRÀCIES!!!!

A aquests joves catequistes els hi fem aquestes preguntes:

1. Què és el millor del ministeri de fer de catequista?
2. Què és el més pesat d'aquest mateix ministeri?
3. Recordes alguna anècdota fent de catequista?

CARLOS MONTES
1. Veure com els nens gaudeixen i  aprenen a conèixer a Nostre Senyor.
2. Molts cops els nens no coneixen el lloc on es troben i generen xivarri en un lloc sant. 

3. Un nen es pensava que Jesucrist havia mort a mans d'un fusell. 

XAVI BLAVIA

1. El millor d'exercir aquesta tasca, és sens dubte l'alegria i il·lusió que transmeten els nens setmana rere setmana.
2. Hi ha dies en que potser fa mandra assistir-hi, és divendres, tens ganes del cap de setmana, etc. També de tant en tant s'ha de tenir una mica més de paciència; però al cap i a la fi són nens molt engrescats. Val la pena fer-ho amb entusiasme.
3. Són molt gracioses algunes aportacions dels nens. De tant en tant et pregunten o diuen alguna cosa que no té cap sentit o t'expliquen les coses que han fet a l'escola.

JAVI GONZALO

1. Poder resoldre’ls-hi tots els dubtes que tenen, perquè és part de la seva naturalesa el fet de preguntar per tot allò que els inquieta i que volen saber, i esperen que tu els hi resolguis, i això és el que més m'agrada de ser catequista.
2. Potser què, en ser nens, quan els hi passa alguna cosa pel cap la diuen a l'instant, encara que no tingui res a veure amb què s'està parlant, i si això ho fan dos o tres nens a l'hora, pot descontrolar-se una mica la sessió i llavors costa ficar ordre.
3. L'any passat jo vaig insistir els primers dies en què portessin els llibres i l'estoig per treballar i que no se’ls oblidessin, i al final vaig ser jo el que em deixava sempre els llibres a casa i els nens els qui em recordaven que els havia de portar. Va ser una cosa graciosa el com va donar la volta aquella situació.