Mossèn Joan Miquel Martínez va deixar Lleida fa 26 anys per anar a Cali, Colòmbia. Aprofitant uns dies de descans a Lleida ens explica la feina que fa allà i la situació del país sud-americà.

Per què va marxar a Cali?

Jo vaig marxar de Lleida l'any 1991. El bisbe que hi havia llavors, en Ramon Malla Call, em va dir que anés cap a Cali perquè allí hi ha companys teus, i seria més fàcil per integrar-me per fer aquest servei. El més important és tindre una actitud de servei, i una dimensió oberta, catòlica i universal.

Com era Cali fa 26 anys?

Jo vaig arribar a una parròquia que portava un capellà de Lleida, Mn. Ramon Abella. Era una parròquia on hi havia bastanta violència. El primer any, cada setmana hi havia una mitjana de dos o tres morts o ferits. Això, em va impressionar. Era l'època del Pablo Escobar a Medellín, en una realitat on hi havia molt narcotràfic, molta descomposició social. És a dir, un canvi bastant agressiu. També s'ha de dir que hi ha molta gent senzilla, bona, amable i disposada.

Com és el dia a dia allà?

A les set del matí, ja està tot en marxa. No hi ha estacions, tenen un horari més europeu que aquí. Jo sempre he estat a les zones populars, i allà la gent ha de viure del 'rebusque', que vol dir sortir i avui tinc feina i demà, no en tinc. Això fa una vida bastant dura, però això fa entendre perquè la gent és posa tant en mans de Déu. Allí la religiositat està molt a flor de pell. Mentre que a Lleida es detecta una secularització, en canvi allà la religió, és com el fet de respirar.

Quins són els reptes de la societat colombiana?

Cali i Colòmbia han anat millorant socialment, en part. Els nivells de pobresa no són tan agressius com quan jo vaig arribar. Però no podem oblidar que Colòmbia és el segon país d'Amèrica en desigualtat social. Això vol dir que hi ha moltes diferències en la societat. I encara hi ha molta violència. Fa dos anys que van començar les converses de pau amb un grup guerriller, les FARC, però ens queda en ELN, el narcotràfic, les bandes organitzades, el sicariat i la misèria. Encara queden moltes coses a millorar, queda molt per fer.

Com s'explica Cali a Lleida?

No és només 'cruzar el charco', és entrar en un altre món. Has d'intentar inserir-te, com el peix, que el treuen d'un lloc per anar a un altre. Això per a mi és la feina més dura. Jo malgrat que fa 25 anys que hi sóc, encara la gent nota que no sóc dels seus.

Com veu la figura del Papa Francesc?

L'actual Papa atreu molt a la gent perquè s'atansa a les persones. El 99% és gent que ell desconeix, però els tracta com si els conegués, amb afecte, amb delicadesa. Això ens fa falta a tots. Si hi hagués això, aquest món tindria més signes d'esperança.

Aquí teniu el vídeo sencer de l'entrevista amb Mn. Joan Miquel Martínez.