Cinc famílies que van entrar fa tres anys a les Llars del Seminari ja han pogut marxar. Per saber-ne més, us deixem amb aquest escrit de Montse Clavería, directora de les Llars del Seminari.

Descriure amb paraules, vivències, sentiments i emocions acumulades en tres anys, fàcil no és. A moments no existeixen o no trobem paraules per descriure el què sentim.
Ens vam conèixer l'any 2015, ara va ser el comiat que no vol dir l'oblit. Tampoc és fàcil acomiadar-se i es barregen emocions contradictòries... en definitiva és realment un nou començament per a tots nosaltres.

Les cinc primeres famílies que van coincidir a l'inici del projecte de les Llars del Seminari ja han marxat, ja no resideixen al carrer Maragall núm. 5.
Junts en una darrera trobada vam intentar descriure la vida de tres anys, aquelles coses positives i aspectes a millorar.

Com havien repercutit personalment i familiarment aquests tres anys en les nostres vides, com pensaven que ho havien viscut els seus fills, i com ho vivíem nosaltres des de la signatura de la cessió d'ús d'un habitatge de les Llars i ara el moment de donar per acabat aquest compromís.

Sempre l'opinió de les famílies que viuen a les Llars és important per l'equip de voluntaris i la treballadora social, que acompanyem llurs processos vitals, vetllem per les instal·lacions, pels recursos, per acollir propostes dels residents i proposar activitats de convivència, coneixement de cultures diferents, la individualitat de cada persona...

No, no va ser fàcil la darrera trobada amb aquest grup de famílies. L'emoció aflorava i la trobada conjunta amb elles, del president de la Fundació i amb mi mateixa, va ser..., va ser... em falten paraules!

Per això comparteixo expressions que entre tots vam anar dient, aspectes com: la riquesa de la relació entre veïns, les reunions de la comunitat, la confiança, les activitats conjuntes com treballs manuals, sopars, costura, grup de dones, sortides culturals, compartir l'ús de les rentadores comunitàries, manteniment de l'escala i portal, saber que podien comptar amb ajut, interculturalitat: la descoberta que en el fons tots som bastant iguals però amb diferents costums, el suport inestimable de la treballadora social, l'atenció a activitats dels nens, el tema econòmic, adquirir més habilitats socials com el compromís, la puntualitat, expressar-se i ser escoltat, escoltar i arribar a consensos, la tranquil·litat de sentir-se segurs i com havia repercutit en els seus fills, ajut a disciplinar-se i obrir-se als altres...

Tanco els ulls i aquell somni que va començar l'estiu del 2015 amb les primeres cinc famílies acollides a les Llars del Seminari, ha esdevingut realitat, surten més empoderats i enfortits.

La vivència que una altra manera de conviure és possible s'escampa i allí on aquestes famílies han anat amb molt esforç, podran aplicar el que ja coneixen i han experimentat.

Em venen les imatges de quan el 2015 van començar signant l'acord de cessió d'ús de cada pis i quan ara el 2018 ens hem acomiadat... em tornen a faltar paraules.
Ells estimen el Projecte de les Llars del Seminari i, amb el grup que s'ha creat d'expresidents de les Llars, compartirem com els va ara que ja han pogut volar, en un sopar, com no! I esdevindran voluntaris testimonials de la seva experiència als nous veïns que pròximament entraran a la comunitat.

Jo, solsament voldria expressar l'agraïment interior que sento de poder formar part d'aquesta història de justícia i amor.

Montse Claveria Quintillà