Mn. Gerard Soler, en el seu escrit setmanal de Litúrgia Viva, ens continua parlant de la litúrgia de les hores.

Podeu veure l'escrit tot seguit i en el document adjunt.

DIUMENGE II durant l’Any (B)

(Diumenge de les primeres crides)

d) Crist introdueix aquesta oració. (Litúrgia de les Hores)

          Quan el Verb es va fer home, no podia deixar de ser "lloança" del Pare, perquè és "esplendor de la glòria de Déu" (He 1,3). Però la seva lloança ressonà en el cor humà, mitjançant els seus llavis humans, des del moment en què s'ha fet carn i "ha habitat entre nosaltres" (Jn 1,14).

          La pregària d'un home a Déu no pot ser pura lloança i pura contemplació amorosa de Déu, com en la Trinitat; però és també adoració, contemplació, petició, acció de gràcies, intercessió (OGLH 3). Nosaltres, Església-Esposa, continuem aquest himne d'adoració i d'intercessió.

e) Crist associa a si mateix tota la humanitat

          Crist en fer-se home pren la nostra natura, la nostra carn, i es fa solidari amb tots els homes i les dones. I es converteix en el "Mitjancer", l'"únic Mitjancer" (LG 8). I l'home, lliurement, d'una manera conscient, personal, vital, pot associar-se, unir-se, a aquesta lloança de Crist al Pare: 

          "Perquè l'home ha rebut de Déu tot el que és, ha de reconèixer i confessar que està sota el domini del seu Creador, cosa que els homes piadosos de totes les èpoques fan per mitjà de la pregària.

          L'oració, que és dirigida a Déu, tanmateix no pot prescindir de la connexió amb Crist, Senyor de tots els homes i mitjancer únic (1Tm 2,5; He 8,6; 9,15; 12,24), pel qual tenim accés a Déu (Rm 5,2; Ef 2,18; 3,12). Crist, en efecte, de tal manera uneix amb ell mateix tota la comunitat humana (cf. SC 83), que estableix un íntim lligam entre la seva pròpia oració i la de tots els homes. Tant és així, que en Crist i solament en ell, la religió humana ateny el seu valor salvífic i el seu fi" (OGLH 6).

          Amb l'Encarnació, Crist es fa el gran Orant de tota la humanitat, i nosaltres amb la Litúrgia de les Hores, units a Ell, arribem fins al Pare, i exercim el nostre sacerdoci baptismal i de la confirmació, i presentem l'adoració i intercessió de totes les coses creades.

          Els batejats i confirmats hem rebut l'Esperit Sant que ressuscità Jesús i de manera singular estem units a Ell en la pregària al Pare, en nom dels nostres germans i de tota la creació: 

          "Molt més estret és el lligam que hi ha entre Crist i aquells homes que pel baptisme ell ha assumit com a membres del seu cos, que és l'Església. Així, totes les riqueses del Fill davallen del cap a tot el cos; això és: la comunicació de l'Esperit, la veritat, la vida i la participació de la seva vida divina, que es manifestava en la seva pregària, mentre va viure en aquest món.

          Tot el cos de l'Església participa també del sacerdoci de Crist, de manera que els batejats, per la seva nova naixença i la unció de l'Esperit Sant, són consagrats com a temple espiritual i sacerdoci sant (LG 10), i esdevenen aptes per al culte del Nou Testament, que no prové de les nostres forces sinó dels mèrits i del do de Crist" (OGLH 7).

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de las Hores, 18-1-15