El professor de la UdL, Xavier Pelegrí, va impartir el passat 13 de desembre la conferència ‘La cohesió en la societat' dintre del cicle 'La convivència' que aquest curs porta a terme l'IREL.

Pelegrí va destacar que la cohesió és un factor de convivència. I va distingir tres vessants: valors compartits, sentiments de pertinença i el grau d'inclusió o exclusió. El ponent va diferenciar entre la solidaritat mecànica i la solidaritat orgànica, segons el sociòleg francès, Émile Durkheim. La solidaritat mecànica es troba en una societat amb poca distinció del treball, homogeneïtat i autarquia. Per altra banda, la solidaritat orgànica és pròpia de societats industrials, amb molta població, individualisme i divisió del treball.

Pelegrí va destacar que els governants són els garants de la cohesió social però també ho és la societat civil. I en aquest sentit va afegir que les administracions més pròximes tenen més responsabilitat en la cohesió social.

El ponent va afirmar que la cohesió és un desafiament permanent, és un procés i sempre provisional. A més, la cohesió pot ser "global i local". "La cohesió social no implica que tots siguem iguals, no som idèntics", va dir Pelegrí.

El professor va destacar que "una societat no està dividida perquè pensi diferent". En aquest sentit, va dir que "la societat està més civilitzada com més persones diferents és capaç d'assimilar".

Pelegrí va alertar que "la diferencia ens fa por". "La igualtat és important però més important és l'equitat", va dir. A continuació, el ponent va distingir entre els conceptes: exclusió, segregació, integració i la inclusió. Pelegrí va destacar que "la gran fractura social es troba entre rics i pobres, entre gent que té drets i gent que no té drets".

En relació amb l'exclusió, va diferenciar entre la zona d'integració, la zona de risc i la zona d'exclusió. "Per exclusió no hem d'entendre només la pobresa, sinó persones que veuen afectats els seus drets en igualtat de condicions", va dir.

Per definir l'exclusió social, Pelegrí va destacar que és "multifuncional, dinàmica, processual, estructural, acumulativa, construïda i polititzada".

"L'exclusió no és un estat, una persona pot caure en l'exclusió, però no és exclusió". Va destacar que la causa de l'exclusió és el sistema econòmica liberal. Hi va distingir tres grans factors d'exclusió: el gènere, l'edat i la procedència. Per acabar va diferenciar vuit àmbits que provoquem exclusió i dificulten la cohesió social: l'econòmic, el laboral, el sanitari, l'educatiu, la justícia, el residencial, el cultural i el participatiu.

Com a conclusió, Xavier Pelegrí va destacar que la cohesió es promou amb polítiques públiques, però ha d'anar encarada a revertir l'exclusió. "Fins que hi hagi persones en exclusió no pot haver-hi cohesió", va dir. I va afegir que "es pot reduir la pobresa i no disminuir la desigualtat social".