Daniel Gabarró, mestre i psicopedagog, va impartir el passat 15 de novembre la conferència 'El creixement interior i la convivència social" a l'IREL. Unes 150 persones van omplir les dues sales habilitades per escoltar la ponència.

A la primera part, Gabarró va reflexionar sobre relació entre creixement interior i convivència. A la segona, va definir què és creixement interior i a la tercera què entenem per convivència social.

"A la nostra societat partim de l'error de pensar que el creixement interior és un tema individual", va dir. "L'evolució moral no és un tema individual, és un tema polític, perquè existeix una relació entre el nivell d'evolució moral de les persones que componen una societat i la capacitat d'aquesta societat", va destacar.

"En una societat amb una evolució moral important, la gent és capaç de ficar-se al lloc dels altres", va afirmar. "L'evolució moral fa que hi hagi capital social, tal com sigui la teva evolució moral així serà la teva convivència", va explicar Gabarró.

El mestre i psicopedagog va diferenciar entre etnocentrisme (posar en el centre el teu grup), egocentrisme (posar-te tu al centre) i mundocentrisme (posar al món al centre).

"Només des del mundocentrisme es poden resoldre molts dels problemes que tenim. Fins que la moral no sigui monocèntrica no solucionarem moltes coses", va assegurar.

"A vegades, els humans estem molt centrats en nosaltres mateixos", va dir. "Nosaltres som un planeta entre milions de planetes, tenim dret a equivocar-nos i si ens equivoquem, com a màxim, desapareixerà la raça humana, el planeta no desapareixerà", va concloure.

Gabarró va afegir que "el creixement interior implica, un jo que creix". "La mala notícia és que aquest jo o el cultivem de forma explícita o no existeix", va afegir.

"Per recuperar el jo, s'ha de descobrir quines coses roben la nostra atenció". "Si jo no mano a la meva vida, no hi ha un jo que pugui créixer", va explicar. En aquest sentit va destacar que "la primera feina és descobrir-me".
"Jo no puc lluitar contra els meus defectes. Lluitar contra les coses no porta enlloc, el que porta enlloc és fer créixer les coses", va destacar.

"Hi ha una part d'observació dels meus errors i d'exercitació continua de les meves virtuts: capacitat de comprendre, capacitat d'estimar i capacitat de fer", va afirmar. "Cal deixar d'exigir als altres que m'estimin, que em comprenguin i que m'ajudin. I en això es basa l'adultesa", va dir.

Gabarró va utilitzar la metàfora d'un edifici de tres plantes per definir el procés de creixement personal. "El primer pis és el jo del pecat, de l'error. Al segon pis, hi ha un jo que no depèn dels altres, hi ha un jo que quan troba una persona antipàtica, l'estima" va afegir.

El conferenciant va aclarir que "la llibertat no significa fer el que vull, significa fer el que he decidit". "En aquest segon pis puc activar la meva intel·ligència, el meu amor i la meva energia. I llavors apareix el tercer pis, on m'adono que jo no tinc tanta importància, sinó que Déu actue a través meu", va dir. "Només la divinitat existeix i nosaltres som en tant que ella", va destacar. 

"És ben trist utilitzar la divinitat per aquells problemes que jo no puc resoldre. Déu no voldrà mai resoldre els teus problemes perquè és a través dels teus problemes que creixes", va indicar. "Us imagineu una Catalunya on la gent volgués comprendre o estimar i no tenir la raó?

Continuant amb la metàfora del pis, va dir que "al segon pis  i al tercer es pot conviure, en canvi al primer pis no perquè el que predomina és fes-m'ho. Gabarró va afegir que "sempre estem actuant, quan fem o quan no fem". I llavors ens hem de plantejar "on i quan estem actuant" va dir el ponent.

"Només pots actuar al lloc on ets". "La realitat es pot dividir en tres blocs: la realitat de l'univers, que no es pot canviar; la realitat dels altres, i allà  jo no puc decidir el que faig a la meva realitat", va afegir.

"Si tinc les eines per transformar la meva realitat, és que em correspon transformar-la", va dir. "Convivim quan actuem al lloc on ens correspon, perquè moltes vegades volem actuar al lloc on no ens correspon", va alertar.
"Una eina de l'amor és el respecte, permetre que els altres s'equivoquin, que tinguin una idea diferent i no salvar-los quan s'equivoquen", va aclarir.

Gabarró va afegir que "actuo en la meva realitat transformant-la, renunciant a la necessitat de què més enllà de l'acte que jo hagi fet tingui èxit. Jo actuo però el resultat final no em correspon a mi".

"A vegades no tenim pau, perquè no tenim criteris i perquè no tenim criteris xoquem contra una paret i ens fa mal", va afirmar. Per això va alertar que "davant d'una situació millorable t'has de preguntar si tens les eines per transformar-la, si les tens, fes-ho. Si no estàs segur, intenta-ho, i si no les tens, deixar-ho".

"Si no pots transformar, no pots marxar i no pots expulsar, el canvi exterior és impossible i l'únic canvi que pots fer és interior", va destacar. "La convivència es basa a intentar transformar aportant, intentant transformar la teva realitat", va dir.

Gabarró va destacar que no existeix un únic espai de creixement interior. "Tinc la sensació que no podem canviar el món perquè no tenim les eines per fer-ho, però sí que les tenim, en el nostre entorn més proper, perquè el món que volem construir estigui aquí".

"No hem de confondre el goig i l'alegria amb el patiment. No hem vingut a patir sinó a descobrir qui som i som a imatge i semblança de Déu. Som felicitat i amor", va aclarir."Les mares i els pares que pateixen pels seus fills no estimen més als seus fills, el patiment no aporta res", va afirmar.

Gabarró va demanar als assistents "actuar al món des de la felicitat. Si no sou capaços de fer-ho des de la felicitat, pareu".

Podeu consultar la conferència sencera al següent enllaç.