Ha mort al Monestir de les clarisses de Pedralbes de Barcelona, la religiosa Maria Lluïsa Pujol i Cabré, una de les tres clarisses procedents de l’antiga comunitat del convent de Santa Clara de Lleida.

Nascuda a Castellvell del Camp (Tarragona) el 21 de juny de 1932, als 21 anys va fer-se religiosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Començà el seu postulantat a la Casa de Misericòrdia de Tarragona, per fer tot seguit el noviciat a Madrid, finalitzat el qual fou destinada a la comunitat de Filles de la Caritat de l’Hospital Provincial de Lleida, on en la seva capella Sor Maria Lluïsa pronuncià els seus Vots religiosos.

Després d’uns anys fent un gran i bon servei espiritual i humà als malalts, va sentir la crida de Déu cap a la vida contemplativa. Així fou com el 25 de maig de 1968, acompanyada per la superiora i algunes germanes de l’Hospital ingressà al monestir de Santa Clara de Lleida. El 30 de maig de 1968, davant el vicari general de Lleida i capellà de les clarisses el Dr. Amadeu Coloma, sor Maria Lluïsa amb 36 anys d’edat, vestí l’hàbit franciscà que ja no deixà mai fins a la seva mort. Passat un any, el 8 de juny de 1969, durant la celebració de l’Eucaristia presidida pel Dr. Colom feu els vots solemnes i perpetus de pobresa, castedat i obediència. La cerimònia religiosa tingué alhora una singularitat prou especial, per primera s’emprà el català en tota la celebració, en aplicació de les reformes litúrgiques del Concili Vaticà II.

Després d’una vida consagrada a Déu, primer com a Filla de la Caritat i després com a Clarissa en el monestir de Santa Clara de Lleida i posteriorment en el monestir del Sant Crist de Balaguer i finalment de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, als 82 anys d’edat i 62 de vida religiosa, Sor Maria Lluïsa Pujol retornà a la Casa del Pare el passat 25 de març.

Aquesta religiosa era una de les quatre clarisses que el 8 d’agost de l’any 1997 i després de 751 anys de presència ininterrompuda a Lleida, amb tot el dolor dels seus cors i la tristesa de molts lleidatans, varen tancar el convent de Santa Clara de Lleida per manca de vocacions i manca de perspectives de futur, traslladant la seva petita comunitat al monestir del Sant Crist de Balaguer i posteriorment al de Pedralbes a Barcelona, on encara ara viuen la que n’era superiora aleshores Sor Concepció i l’altra germana, Sor Maria José.

Amb el tancament del convent de Santa Clara de Lleida, es tancà també la darrera pàgina del llibre de la història de les clarisses de Lleida, iniciada l’any 1246 quan encara vivia la seva fundadora Santa Clara, les seves religioses fundaren el seu primer monestir a la nostra ciutat al Secanet de Sant Pere, essent aquesta la primera fundació a Catalunya i la segona a Espanya. Posteriorment el 1480 es traslladarien a l’anomenat des d’aleshores Clot de les Monges, ocupant un antic edifici fins a l’any 1708, quan han de marxar com a conseqüència d’un esfondrament de bona part del convent. Ocuparan aleshores provisionalment l’antiga casa del Marqués de la Tallada, a l’actual carrer Tallada, fins al 3 de setembre de 1719 en què es traslladen definitivament al nou convent del carrer Lluís Besa.

La mort de Sor Maria Lluïsa Pujol ha coincidit gairebé amb la inauguració el passat 14 de març de la rehabilitació de l’antic convent de Santa Clara i dels seus jardins, com a nova seu d’entitats culturals i socials de la ciutat i un Centre de Dia que s’obrirà pròximament. Amb aquesta recuperació de l’antic convent, s’ha recuperat alhora la memòria històrica de les clarisses a Lleida, que és tanmateix una part de la història de la nostra ciutat.

Jordi Curcó