La doctora en psicologia Marta Trepat va impartir el passat dijous, 18 d’octubre, la lliçó inaugural del curs 2018/2019 de l’IREL al saló d’actes de l’edifici del Rectorat de la UdL.

“La relació cara a cara s’està perdent”, va afirmar Trepat. “A vegades, tinc la sensació de que tenim ulls i no veiem, tenim orelles i no escoltem a l’altre”, va dir. En aquest sentit Trepat, va posar en dubte que passarà en el futur “amb la comunicació quan no és faci a les xarxes”. I va destacar que “només cal llegir Twitter o qualsevol xarxa social per veure que moltes opinions s’expressen amb agressivitat, amb violència”. “Aquesta agressivitat ja hi era a la societat però ara surt a l’exterior”, va afirmar.

“La convivència s’ha de treballar”, va dir. “El pas previ de la convivència és la convivència amb un mateix”, va afirmar. “Si no ens sentim a gust amb un mateix no podrem conviure”, va dir. “Per acollir a l’altre, un s’ha d’acollir sí mateix i costa aceptar-se a un mateix”. Trepat va explicar que “el jo ideal, la figura que tenim d’un mateix, pot ser aplastant i invalidant”.

Trepat va afegir que totes les persones tenen una gran riquesa i tenim un nucli intern. Per sobre d’aquest nucli, segons la conferenciant, “tenim les experiències de la nostra vida (dolor, ràbia, por, culpabilitat) i a més, hi ha un tercer nucli, un escut protector per defensar-nos del dolor i l’angoixa”. “Les proteccions poden ser molt variades com el consumisme, el prestigi o la religió”, va explicar.

La psicòloga va destacar que “si no ens posem en contacte amb el nostres sentiments, no els podem treballar”. I, segons Trepat, per això “caiem en l’activisme, per no pensar”. “Però aquesta és una protecció molt cara perquè ens impedeix pouar les nostres experiències”, va ressaltar.  

A continuació, Trepat va recordar la frase de Jesús quan diu “estima a l’altre com a tu mateix”.

“La convivència comença molt aviat” va destacar. “El motor del creixement és l’ansietat perquè l’angoixa ens avisa que estem davant d’una cosa que genera dificultats i per això ens permet créixer”.  “Si una persona acull les pròpies necessitats podrà acollir les necessitats dels altres”, va dir.  

Trepat va destacar que per la convivència el perdó és bàsic. “En el nostre món hi ha molta agressivitat i competència, sense perdó el món no té rostre humà”. La conferenciant va destacar que “perdonar no significa reprimir”. “Quan algú pateix una agressió, aquesta queda gravada en la memòria”. La psicòloga va explicar que les persones tenim tendència a aferrar-nos al dolor, “trobem un punt de gaudi en la crítica i en deixar-nos emportar per la ira”. Per contra, segons Trepat “perdonar significa apostar per la vida, no perdonar ens empobreix”.

La conferenciant va aclarir que “la convivència és un camí que dura tota la vida”. Trepat va recordar la frase de Jesús “estimeu-vos els uns als altres”. “Si jo m’obro per rebre l’amor de Déu, la primera part és l’amor que Déu em té, i la segona part es vessarà cap als altres”, va recalcar.  

“És difícil ser conscient de que Déu ens estima tal i com som”, va dir. “Si busquem a Déu es perquè tenim gana, com el fill pròdig. En canvi, ens limitem a tindre una relació bastant bona amb Déu, mantenint les distàncies”, va afegir. “Aquesta resistència a Déu s’instala en la apatia o l’activisme, mantenint a Déu en una distància segura”, va dir.

“I quina és la nostra missió al món?”, es va preguntar Trepat. La psicòloga va destacar que davant dels problemes generats per la globalització, sobre nosaltres plou una mena d’apatia i melancolia col·lectiva”, “Però la convivència ve al nostre ajut”, va continuar. “Sobre tot, en el descobrir a les persones que acostumem a excloure del nostre camp visual quotidià i que sovint són invisibles”, va dir. “Aquí es on trobarem la petjada de Déu”, segons Trepat. Va destacar que “Déu és aquesta força per tornar-se a aixecar, és una mena de força amb la que no hi contaves perquè et dona una energia diferent”.

“El meu Déu també és el Deu dels altres, dels que dormen al carrer, dels que passen gana i dels que s’ofeguen al Mediterrani. Són fills de Déu”, va dir. Trepat va apostar per la mística ben entesa. “La mística és buscar a Déu, obrir la porta i deixar-se estimar per ell”. La psicòloga va defensar una manera de ser místic que va definir com una experiència de “solidaritat espiritual”. “Una mística que busca rostres, de les víctimes, dels que pateixen. Una experiència mística i política a la vegada, una fe buscadora de justícia”, va dir.

“Els cristians tenim una religió provocadora. En aquesta societat consumista ens conviden a consumir per ser feliços”, va dir. En canvi, com va recordar Trepat, “la nostra religió és provocadora perquè diu, benaurats els que ploren”. “L’esperança cristiana es mou entre la tristesa i la confiança”, va afegir.

“Si no tenim aquesta experiència de dolor, no serem consolats, per ser consolats ens hem de desesperar, sino ens movem en mitges aigües”, va dir. “Ens hem ficat al cap la llunyania de la tristesa, d’il·lusió cristiana, de plenitud”, va dir. “Però amb la incapacitat de plorar corre paral·lela l’incapacitat de deixar-se consolar”.

“Una altra manera de veure és una actitud voyerista davant de les crisis i les misèries” va afegir. “Ens hem acostumat a situacions de pobresa al món que semblen cada vegada més estabilitzades”, segons Trepat. “A la vista de la misèria massiva que clama al món, o fins i tot no clama, creix un món cada vegada més ràpid i on els pobres són les víctimes de les oligarquies sense misericòrdia”, va dir.

“Pels que ens diem creients, treballar per la convivència ha de ser, ser místics amb els ulls oberts”.

A continuació, es van entregar les orles als alumnes que han acabat els estudis al darrer any a l’IREL. Abans, de la lliçó inaugural el director de l’IREL, Manel Mercadé havia fet un resum de les activitats del darrer any. Van tancar l’acte els parlaments del representat de la Diputació, Paco Cerdà; del representant de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joaquim Blas; del vicerector de la UdL, Joan Biscarri i del Bisbe de Lleida, Salvador Giménez.