El local parroquial de Castelldans, ha acollit una xerrada dedicada a la tradició del Pessebre, a càrrec de Jordi Curcó, historiador i periodista amb arrels familiars en aquest poble de les Garrigues i convidat a fer aquesta xerrada pel rector el poble Mn. Santiago Mataix.

La xerrada, aplegà un bon grapat d’infants de primera comunió de Castelldans i també del poble de L' Albagés, acompanyats per les seves catequistes i també per pares i familiars. 

Emprant un llenguatge entenedor pels infants i participatiu, Curcó explicà que el Pessebre és per damunt de tot i en els seus orígens, una tradició popular religiosa, que s’inspira en un fet religiós i sagrat: l’Encarnació del fill de Déu Jesús: “El pessebre és per als cristians una representació artística i plàstica del Naixement de Crist. Una eina pedagògica, catequètica  i bíblica, a més a més d’una forma visual, clara i senzilla d’explicar el relat i misteri del naixement de Crist a Betlem”, digué. Fer el pessebre és explicar l’Evangeli amb imatges, d’una manera atractiva i entenedora que arriba a tothom”.

Curcó va parlar de com al voltant del Pessebre ha sorgit tot un món: “Al seu voltant s’ha anat formant un gran patrimoni de simbologia, de tradicions i costums populars, en el que es barregen elements reals i imaginaris, religiosos i profans, històrics i anacrònics. El pessebre és també: Cultura, Tradició i Art, que forma part de les arrels del nostre poble”, asseverà.

Finalment convidar els infants i a tothom a posar el Pessebre per Nadal: “Ah, i quan el feu poseu-hi la il·lusió del nen, potser una representacions molt senzilla, però que no hi faltin les figures fonamentals, siguin clàssiques o modernes, de plàstic, de terracota... I mediteu  els missatges de la vinguda al món del Nen Déu que son els de sempre: Amor, concòrdia i Pau, ajudar els altres, la generositat, la sobrietat, la senzillesa i lahumilitat...en definitiva el missatge de humanitat i tendresa de l’Infant Jesús, el fill de Déu.Feu pessebres, però feu-los amb ànima i si pot ser, ben cristians i en definitiva ben humans. Per que fer-los sense ànima, és construir un fred paisatge d’hivern, mancat de caliu, despullat i buit del vertader esperit cristià i humà de Nadal.”.