“Els que menys tenen són els més solidaris”. Aquesta era una de les conclusions a les quals Rafael del Río, president de la Confederació de Càritas Espanyola, arribava en la lliçó inaugural del curs de l’Institut Superior de Ciències Religiosos-IREL, que va impartir en el marc de la Universitat de Lleida el passat dijous, 17 d’octubre.

“Aquesta crisi econòmica i social ha posat de manifesta alguns aspectes ocults, però molt positius de la nostra societat: ha generat una major solidaritat”, deia Del Río, el qual arribava a aquesta conclusió repassant l’evolució de les memòries de l’entitat que presideix. “Si Càritas, ha pogut atendre a més persones i ha invertit més recursos ha estat perquè han augmentat el nombre de voluntaris i de donants. Això vol dir que quan la situació és greu, les persones donen una passa endavant i s’ofereixen als germans que pateixen”, deia tot just esmentant en unes poques dades dels balanços anuals. “L’any 2007, Càritas va atendre en serveis de primera necessitat a 350.000 persones. Cinc anys després aquesta xifra és d’1.031.360. Cal dir però que 760.000 tenien una família darrere seu, la qual cosa fa incrementar molt més el nombre d’assistències”.

Aquesta situació que ens avoca cap una fractura social, ja que “cada dia hi ha més pobres, que es distancien del grup de rics cada cop més reduït”, continuava dient Del Río en la seva lliçó inaugural, i el fet de què està durant aquesta crisi ha provocat una certa angoixa a Càritas per si arriba el cas de trobar-se desbordats i no poder respondre com cal a les persones que requereixen els seus serveis. ”Hem hagut de posar en marxa diferents estratègies per pal·liar els efectes e la crisi: augmentar els recursos econòmics destinats a ajusts directes, revisar i adequar els sistemes de treball d’acollida, incrementar la coordinació, incrementar els cursets destinats a aconseguir una feina i a formar els aturats en altres sortides laborals i promoure campanyes de sensibilització social i captació de voluntaris”. Això últim ha permès que en aquests moments hi hagi 70.000 voluntaris col·laborant amb Càritas, “i jo només sóc un més”, deia Rafael del Río. Una resposta la de voluntaris i donants que ha permès equilibrar les retallades de totes les administracions a programes socials.

El president de Càritas espanyola va introduir en la seva lliçó passatges bíblics i texts dels darrers pontífexs per vincular la seva entitat amb l’Església. “Càritas és evangelitzadora. L’exercici de la caritat és també una forma d’evangelització”. I remarcava: “Per l’Església, la caritat no és una espècie d’activitat d’assistència social que també es podria deixar a d’altres, sinó que pertany a la seva naturalesa i es manifesta irrenunciablement en la seva pròpia essència”.

Del Río acabava la lliçó inaugural de l’IREL amb un missatge d’optimisme. “Davant la necessitat, el dolor i el patiment dels altres, la nostra actitud ha de ser d’esperança, amor i solidaritat”. Aquesta esperança és la que ens ha d’animar a seguir treballant en defensa dels drets i la dignitat dels éssers humans. “Si no tinguéssim esperança, si deixéssim de creure en la utopia, el nostre treball no tindria motivacions ni fites a aconseguir”.

I finalitzava dient, que ens hem d’agafar fort a l’esperança, “portant la generositat per senyera, per intentar aconseguir un món millor, en el qual s’anteposin els drets i la dignitat dels éssers humans per damunt de qualsevol altre interès, per molt noble que sigui”