Mn. Gerard Soler dedica el seu escrit setmanal de la secció Litúrgia Viva a parlar de l’oració al Pare per nostre Senyor Jesucrist.

El podeu llegar tot seguit o descarregar-vos-el del document adjunt.

DIUMENGE III durant l’Any (B)

(Diumenge de la predicació de la Bona Nova)

f) Litúrgia de les Hores: oració al Pare per nostre Senyor Jesucrist.

          "Déu no podia concedir un do més gran als homes que convertir el seu Verb, pel qual ho havia creat tot, en cap de la humanitat, tot unint així els homes a Crist com a membres, de manera que ell esdevingués Fill de Déu i Fill de l'home, i fos u amb Déu Pare i u amb els homes. Quan preguem i parlem amb Déu, cal que no separem d'ell el seu Fill, i quan és el cos del seu Fill el que prega, cal que no se separi del seu cap. Així, nostre Senyor Jesucrist, el Fill de Déu, que és l'únic salvador del seu cos, prega per nosaltres i en nosaltres, i és pregat per nosaltres. Prega per nosaltres com a sacerdot nostre, prega en nosaltres com a cap nostre, és pregat per nosaltres perquè és el Déu nostre. Cal doncs, que reconeguem en ell les nostres veus i la d'ell en nosaltres (Sant Agustí, Enarrationes in psalmos, 85,1).

          La dignitat, per tant, de l'oració cristiana radica en la seva participació en la pietat de l'Unigènit envers el Pare; pietat que ell donà a conèixer de paraula en la seva vida mortal, i que ara perdura sense defallença en tota l'Església i en cadascun del seus membres, en nom i per a la salvació de tota la família humana" (OGLH 7).

          "Que ningú en les pregàries no confongui el Pare amb el Fill, ni el Fill amb el Pare, i quan s'assisteixi a l'altar (se celebri l'Eucaristia) sempre s'adreci al Pare l'oració" (Concilis d'Hipona i Cartago).

          "Tot do salvífic ve del Pare, pel Fill, en l'Esperit Sant; i en l'Esperit Sant, pel Fill, retorna de nou al Pare" (Sants Pares).

          Fins i tot l'oració adreçada al Fill sempre acaba en el Pare, perquè el Fill i el Pare són u (Jn 17,22), i tot allò que té el Pare també ho té el Fill (Jn 16,15), i Crist essent la Imatge-Icona de la glòria del Pare, Imatge del Déu invisible (Col 1,15; 2Co 4,4).

          "I quan els sacerdots i els altres destinats a aquest objectiu per determinació de l'Església o els fidels cristians que preguen amb el sacerdot en la forma aprovada, executen rectament aquell meravellós càntic de lloança, aleshores és veritablement la veu de la mateixa Esposa que parla a l'Espòs, més encara, l'oració de Crist amb el seu Cos al Pare" (SC 84).

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de las Hores, 25-1-15