El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

L'audàcia d'evangelitzar

El passat cap de setmana vam celebrar, a la universitat de la mística -Ávila-, la 8a edició de la càtedra Francesc Palau. Hi vam assistir un centenar de persones.

Vam aprofundir en la dimensió evangelitzadora del seu llegat. Així, viurem amb més consciència i coherència el camí per recórrer, des de la nostra posició actual. Per l’estrada van desfilar figures rellevants d'Església, autoritats en diferents qüestions.

Vam iniciar la càtedra atents a la condició missionera de l'Església. Amb tint inconfusible: inesgotable desig de brindar misericòrdia. Ens vam aturar, després, en la primera comunitat cristiana. Ella, pionera en l'esdevenir eclesial, icona d'èxode i do. Teresa de Lisieux ens va obrir l'ànima, de bat a bat, fins introduir-nos en els seus millors fons. Vam descobrir, allà, les profundes raons per esdevenir patrona de les missions. Sense abandonar la seva clausura, és clar! Vam descobrir noves formes d'evangelització a través del cinema. Més tard, la dimensió sociopolítica de l'evangelització. Recorregut històric des de l'època de cristiandat a l'autonomia de les realitats: escenari actual. El testimoni d'una missionera d'avantguarda va fer impacte a l'auditori i va concloure aquest mòdul englobant.

Des d'aquell moment, vam parlar de la figura de Palau. Contemplatiu itinerant. Estil diferent al de la seva germana Teresa de Lisieux. Vam rastrejar en les seves missions populars, esdevingudes en l'última etapa del seu recorregut. Ens corprèn. La radiografia que d'ell ens ofereixen és la d'home confiat, audaç i, per això, interpel·lador.

Contemplatiu als carrers, tasques, compromisos eclesials i humanitaris, ens presenta els areòpags de la seva època -com un desafiament-. Semblants als nostres.

Tots van resultar lloc de missió per Francesc Palau. Ell els va transitar per tal d'alleujar tant sofriment i sense sentit com els entreteixia. D’optimitzar l'entorn, també. Va prioritzar l'atenció als malalts. Malalties, derivades de necessitats bàsiques, desateses. Fins presentar quadres de pertorbacions mentals. Suport espiritual: predicació, confessionari. En finalitzar les seves missions havia de prolongar la seva estada. Per què? Es formaven prolongades files humanes per accedir al seu confessionari. Percebem que fou bon predicador. Recorre el territori. De les illes a la península i viceversa. A la península, encara que el seu centre es troba a Barcelona, ​​recorre la resta de les ciutats catalanes: entre elles, Lleida. No redueix la seva missió a l'entorn proper. En diverses ocasions es traslladava a altres ciutats. Entre elles. Madrid. Sol·liciten la seva presència des de la cort i, entre els oients de les seves conferències quaresmals s'explica al mateix nunci apostòlic. Sol·licitud reiterada. La qual cosa posa en relleu les seves excel·lents dots de comunicador. Formació de cristians adults. Confiava que donessin raó de la seva esperança en els sectors, propis de la seva condició laïcal. Acompanyament a seminaristes. Somiava que fossin més servidors que funcionaris eclesials. Atenció a les desigualtats socials sofertes per immigrants del món rural. Amuntegats en el cinturó de Barcelona: la gran urbs industrial. Mitjans de comunicació. Encara que en la seva època el cinema no havia presentat la seva targeta de visita si que va fer servir la ploma per evangelitzar: escriptor, periodista, director d'un setmanari. Va accentuar els valors femenins. Raó per la qual va poder donar a llum la seva obra fundacional: el carmelo missioner. Va cuidar del planeta, amb sol·licitud particular, amb admiració reverent. L’admirem, també, en la seva fecunditat de fundador. Pare i guia de diferents grups. Al dia d'avui, romanen dues famílies femenines. Amb carisma comú i històries diferents.

Evangelització recolzada en actituds - suport: va obrir diàleg, va practicar l'empatia, va acostar distàncies. Tal fonament enfonsava les seves arrels en la seva interioritat. I és ara, quan emergeix vigorosa, en la seva existència, com en tantes altres, la persona benaventurada. Consolidada en els seus millors fons, a poc a poc es va transformar en audàcia evangelitzadora. Com a factor aglutinant, la inconfusible categoria de comunió eclesial. Tota una invitació personal i col·lectiva.

Gna. Ester Díaz S., carmelita missionera.