Sense por d’equivocar-nos, podem dir que la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert és la institució més emblemàtica de l’Alta Ribagorça; hi són representades més de cinc-centes famílies de tota la comarca.

El dia 20, festa de Sant Sebastià, i el dia següent són la data assenyalada en què es reuneixen els confrares. Són dos dies de festa, amb celebracions litúrgiques i gastronòmiques.

Les litúrgiques comencen el dia 19 al vespre amb una Celebració Penitencial i l’Eucaristia de la Vigília, presidides enguany pel Bisbe Salvador, que vingué expressament des de Lleida, amb Mn. Àngel Escales, fill de Malpàs. La missa del dia 20 i la processó foren presidides per Mn. Joaquim Cebrian Puyuelo, rector de Ribes de Freser, convidat com a Predicador pel rector del Pont de Suert. I el dia 21 tingué lloc la missa pels confrares difunts del darrer any.

Des del sopar de la Vigília fins al dinar del segon dia, tots els àpats dels confrares es fan a la Con­fraria; enguany 430 comensals foren comptabilitzats al sopar del primer dia. I encara, després dels confrares, prop de quaranta persones de la cuina i trenta cambrers també tenen el seu àpat. Però, a més, la gastronomia d’aquests dies té un valor afegit, ja que es té cura de cuinar diversos plats tradicionals, que ja es troben descrits al Llibre Vell de la Confraria (1730); i alguns plats requereixen molta dedicació i delicadesa, com la girella o els peus de corder...

El fet de trobar-se dos dies al voltant de la taula per compartir els àpats i fer petar la xerrada és un espai privilegiat per a les relacions humanes i, a més, crea un fort lligam de cohesió social entre les famílies de la comarca.

Cal subratllar que és gràcies a les dones que la festa va endavant. Sense elles, aquesta festa no seria possible. Gaudeixen la festa participant-hi amb joia (també amb els homes) en tots els preparatius (ja entre 10-15 dies abans), en el treball de la cuina, en la relació entre elles, sentint-se acompanyades i contemplant l’espectacle que suposa el ritme de tota la festa.

Al sopar del darrer dia, on s’estrenen els nous priors i s’acomiaden els priors del segon any de servei, hi són convidats tots i totes les que han fet diversos serveis; allí es posa de manifest la participació de tots, infants, joves i grans, homes i dones, en una mateixa festa.

En acabar aquest darrer àpat, la filla joveneta d’una parella de priors cessants va llegir, en nom de la família, unes significatives paraules que ens permeten entrar al cor de la festa:

“Bona nit. Benvinguts al sopar que oferim als nous Priors i al comiat del nostre Priorat. No ens estendrem gaire. Sols una simple paraula que ens aplega molt: GRÀCIES! Gràcies per l’oportunitat que hem tingut com a Priors de gaudir aquesta meravellosa aventura durant dos anys. Gràcies als Priors que varen pensar en les nostres famílies per continuar amb la tradició tan arrelada al nostre poble. Gràcies a les persones nou-vingudes al poble que també han sentit la necessitat de ser confrares i continuar amb el llegat. Gràcies als nostres pares i a totes les persones que ens han ensenyat a estimar la Confraria com un llegat de germanor i de confiança, dels quals gaudim. Gràcies als qui ja no hi són, perquè el seu esperit de confraternitat es respira per tots els racons d’aquesta Confraria. Gràcies pels “bon dia!”, “necessites alguna cosa?”, “t’ajudo?”, abraçades i mostres d’afecte que hem rebut sempre. Gràcies pels consells que ens heu transmès i per poder també nosaltres transmetre’ls. Gràcies, gràcies, gràcies..., una paraula que mai no ens cansarem de repetir i que ens fa més persones. I, per acabar, Confraria de Sant Sebastià, MOLTES GRÀCIES!!!”