El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

L’arxiprestat “Perifèria” de Lleida pelegrina al Sant Dubte d’Ivorra

En un dia primaveral, unes 40 persones de l’arxiprestat Perifèria de Lleida van pelegrinar el passat dissabte, 21 d’abril, al santuari del Sant Dubte d’Ivorra. També van visitar Pinós i Tàrrega. Tot plegat, un dia molt intens, carregat de vivències interessants, on van gaudir de la natura, la història, l’art i la convivència entre parròquies.

La visita a Ivorra s’inicià a l’explanada del santuari, lloc on fa 1000 anys estava situat el poble, que posteriorment es traslladà a dalt d’un turó per tenir més protecció. El seu rector, Mn. Fermí Manteca, bon coneixedor del lloc, explicà amb tot luxe de detalls i de forma molt amena la història del santuari i el miracle del Sant Dubte. Era l’any 1010 quan el sacerdot d’Ivorra, Mn. Bernat Oliver, durant la consagració de la missa que celebrava al santuari, va dubtar de la presència de Jesucrist a l’Eucaristia i en aquell moment el vi que contenia el calze es converteix en sang i comença a vessar sobre les tovalles i el terra. Davant l'esverament dels presents, unes dones que filaven a la porta de l'ermita entren i amb les estopes que duien a les mans eixuguen la sang procedent del calze. El fet es va escampar arreu i eren molts els pelegrins que hi arribaven a aquest poble de la Segarra. Sant Ermengol, aleshores bisbe d'Urgell, va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i se les endugué cap a Roma. El Papa Sergi IV va signar una Butlla acreditant el miracle i lliurà al poble un seguit de relíquies que encara es conserven i veneren. El miracle va esdevenir en un moviment social i de solidaritat, com fou la creació d’una confraria (la primera a Catalunya). Era com una associació benèfica d’ajuda mútua perquè cap confrare quedés desatès en cas de necessitat.  

L’explicació va continuar en l’església parroquial, on actualment està el poble. Aquí van poder veure el reliquiari gòtic que guarda les relíquies, així com el retaule, també gòtic dedicat a Santa Maria, i una imatge bellíssima de la Mare de Déu, en fusta policromada del segle XIII. Amb ocasió del recent mil·lenari, l’església té unes pintures a l’altar major, amb escenes que fan referència al miracle. Tot seguit van tenir la celebració de l’Eucaristia i més tard una passejada pel poble.

A més a més de tota l’explicació històrica, Mn. Fermí va fer una excel·lent catequesi sobre l’Eucaristia com a font de vida, així com de la resurrecció, tot explicant la imatge del Crist ressuscitat que ara presideix l’altar del santuari, on la gent de la comarca acudeix en romeria el diumenge de Pasqüetes.

En acabar la visita al Sant Dubte, ningú dels participants va dubtar (mai millor dit), que dubtar, com ho feu Mn. Bernat, és positiu, perquè és el principi de la recerca per poder trobar. Com digué Mn. Fermí, la fe cristiana està basada en el dubte dels apòstols, que al dubtar, es van posar en camí i això els va permetre trobar el Crist a través de la fe.

El migdia ho van passar a Pinós, centre geogràfic de Catalunya, on van dinar i veure el seu santuari i la pedra de la rosa dels vents. El bon temps convidava a gaudir de la natura i contemplar el paisatge, cosa que van fer durant una estona.

La última parada fou a Tàrrega, on l’Elena, treballadora apostòlica, va fer una bona explicació sobre la història de l’església parroquial dedicada a Santa Maria de l’Alba. Una vegada dins el temple tothom va quedar bocabadat al contemplar les pintures al fresc de l’artista targarí Josep Minguell, considerades com la “capella sixtina” de Catalunya. Mn. Josep M. Vilaseca, rector de la parròquia, va explicar les pintures de cadascuna de les voltes de la nau central, corresponents a escenes de l’Antic Testament: la creació, Caín i Abel, Noé, Abraham, Isaac, Jacob, Moisés... A banda i banda de l’altar major, en els murs verticals, hi ha escenes del Nou Testament: la nativitat i la resurrecció. En definitiva, tota la història de la salvació plasmada en pintures de gran simbolisme.

Les pintures del Josep Minguell són les més recents (any 2011), però l’església en té d’altres, fetes pel pare d’aquest, també targarí, Jaume Minguell. Són d’un altre estil, però igualment importants. Diguem que el pare utilitza el llenguatge de les imatges i el fill un llenguatge simbòlic. Les pintures del Sr. Jaume Minguell decoren les capelles de la nau central i les capelles de la Verge dels Dolors i la Verge de Montserrat. En aquesta darrera es va cantar el Virolai. Totes elles tenen escenes bíbliques.

Al igual que al matí Mn. Fermí, a la tarda Mn. Vilaseca va fer durant l’explicació de les pintures una entusiasta catequesi sobre la historia de la salvació, i sobre la Mare de Déu en les capelles dedicades a la Verge de Montserrat i dels Dolors.

L'explicació de la darrera capella, la dedicada al beat claretià germà Ferran Saperas, màrtir de la castedat, va estar a càrrec del claretià P. Josep Vilarrubias, que participava de l’excursió, i que va continuar a l’autocar, de retorn a Lleida. Aquesta capella també ha estat decorada pel Sr. Josep Minguell i explica la detenció, maltractament i mort del beat durant la guerra civil espanyola del 36. Al peu de l'altar hi ha el sepulcre amb les restes del Beat i a l'exterior apareix un dels seus ossos en una urna, que els targarins i altra gent venera.

I així, amb el desig renovat del seguiment al Crist, motivat per les explicacions rebudes al llarg del dia, acabà la sortida de les parròquies Sant Antoni M. Claret, Sant Agustí, Sant Josep Obrer, Santíssim Salvador i Verge dels Pobres.    

Conxita López Torres