L'Antonieta Mateus, recentment nomenada directora del Col•legi Episcopal, és nascuda a Juneda d’una família nombrosa  i cristiana. Doctora en Pedagogia, és professora del Departament de Didàctiques Específiques de la Facultat de Ciències de l’Educació (UDL).

-Antonieta, des de quan estàs implicada en el món educatiu?

Des que vaig començar com a monitora en les Colònies d’estiu comarcals, als 16 anys. Sempre vaig sentir el desig de treballar amb infants i, així, es va anar dibuixant el camí, al costat d’altres amics i amigues quan, junts, vam començar un centre d’esplai. Després, va venir Magisteri i Pedagogia.

-Quins han estat els teus mestres...?

He aprés i segueixo aprenent de molta gent, començant pels meus pares. D'ells he aprés la fidelitat, l’actuar a consciència, el compromís pels altres i, sobretot, una fe sòlida manifestada en la vida. També, de bons mestres i de bons companys i companyes, de qui continuo aprenent en temps que sóc a l’Episcopal.

-Fa fa poc que el Sr Bisbe t’ha anomenat directora del Col·legi Episcopal, com vius aquesta responsabilitat?

Amb una gran confiança en els seus mestres i professors, pares i alumnes, monitors, sacerdots i personal no docent... És un Col·legi on hi ha una gran implicació al servei dels alumnes. Es busca l’excel

·lència educativa. No ens manquen les dificultats, però cerquem fer-los-hi front en equip.

-Quins són els reptes actuals del Col·legi?

L'acompanyar personalment cada alumne vers el seu desenvolupament humà i acadèmic, que les famílies puguin optar lliurement pel Col·legi Episcopal, un centre concertat que permet una formació cristiana integral dels infants i joves, i millorar els resultats, cosa que ens fa actualitzar les metodologies de treball permanentment...

-Antonieta, últimament tothom qüestiona l'escola: alumnes, professors, pares, politics, mitjans de comunicació... Què li passa? L’escola posa de manifest tot allò que succeeix a la societat. Hi ha conductes “complicades” perquè també es viuen en l’entorn dels infants i joves.

A l’escola se li demana molt! De tota manera, sento comentar a més d’un company que, després d’un període d’estada al Col·legi, en molts joves es veu tota una evolució...

Els mateixos joves ho expliquen: han anat descobrint una actitud, una manera de tractar als altres... Crec que la renovació, sobretot, passa per formar persones tenint en compte valors fonamentals: l’esforç, la perseverança, l’estudi, el treball en equip, la qualitat en el tracte humà, la creativitat, la innovació...

-Des de la teva experiència a les aules, com veus els infants i joves d’avui?

Com a persones amb el seu misteri, les seves pors, anhels, la seva història personal i única. Com a vides de les quals aprendre i, com a educadora, acompanyar en el seu procés de desenvolupament.

-Com a formadora de mestres, com veus les noves generacions?

Tenen nous reptes al seu davant, amb el seu bagatge formatiu hi hauran de respondre... Cada generació ha de fer front a la realitat social del moment; els mestres joves es veuen ara confrontats, sobretot, davant la crisi econòmico-social.

Caldrà anar a l’essencial, potenciar tot el que ajudi els nens a ser forts, a trobar solucions creatives... L’Evangeli ens aporta sempre “novetat”, respostes, camins... I, per això, crec important oferir formació cristiana als mestres, per a que ells puguin, també, proposar-lo als alumnes de l’escola, tant pública com concertada.

-L’escola concertada, quina situació viu en aquest moment? Tenim consciència que en un moment fort de crisi, -alguns parlen fins i tot de canvi de civilització-, hem d’oferir, amb entusiasme, la nostra proposta educativa que dóna resposta a les grans qüestions humanes de recerca de sentit, i ho hem de fer donant una formació de qualitat.

Per altra banda, amb els problemes que patim en el cobrament dels concerts per part de l’Administració, amb les dificultats que passen moltes famílies, estem en una situació difícil.

Creiem que l’Administració hauria de ser molt més curosa complint els seus deures. No es pot fer un discurs on es reivindica la llibertat dels pares per escollir el centre educatiu i, després, no posar els mitjans per fer-ho possible. Uns retards tan grans en els pagaments situen els centres al límit del col·lapse.

-Finalment, a quina missió -creus- està cridada l’escola cristiana avui?

Hem de viure el que som, hem de deixar-nos interpel·lar sempre de nou pel Crist , assumint la tasca evangelitzadora que ens pertoca. Ser especialment sensibles vers els qui tenen necessitats educatives especials, per dificultats d’aprenentatge, per les ferides de la vida...

Vol dir crear canals de diàleg amb els alumnes, amb les famílies. Presentar propostes esperançadores. Comporta crear comunitat, sumar esforços. Dibuixar línies de futur...

-Gracies, Antonieta, per les teves paraules i el teu testimoni!

Carme Parellada.