Na psicòloga Blanca Manzano ens va delectar el dijous 12 de febrer amb la seva aportació dins del cicle de conferències dedicades a l’Amor, que ha previst per aquest curs l’Institut Superior de Ciències Religioses-Irel de Lleida, i que duia per títol: Amor i afectivitat.

Ens va oferir unes frases que feien pensar. Una de elles era d’en J.M. Torné: “Si el mal destruye la vida, el amor nos abriga y nos cura”

Com s’arriba a l’autoestima a través de l’amor? Durant els primers  estadis de la vida, el nadó percep si se sent volgut, desitjat, estimat. La vida i l’autoestima de la mare passen al fill o la filla. Si aquest intercanvi vital es fa amb amor, l’autoestima tindrà un fonament molt sòlid, matisat per les circumstàncies.

La falta d’autoestima la pateix la persona que no creu en les seves capacitats, sobretot en les seves capacitats amoroses per part dels altres, i aleshores cal reconstruir aquest respecte per ser mateix i aquesta dignitat d’amor que puc esdevenir jo per altres éssers humans, no necessàriament només la parella.  Quan falta aquesta dignitat sorgeixen malalties que afecten el propi sentit de l’existència. 

Com recuperar aquesta autoestima? Cal prendre contacte amb què penso, amb el que sento, amb el que m’emociona, amb el meu passat, per tal de reconèixer-me, malgrat tot,  com a ser valuós, únic, personal. L’autoestima no cal cercar-la primàriament en l’altre, sinó que està primàriament en mi. A partir d’aquesta autoestima puc reclamar respecte, puc estimar,  i ser digne de ser estimat.