Dijous dia 27 d’agost la parròquia de Sant Andreu de Lleida va acollir en la celebració d’una missa d’acció de gràcies, un nombrós grup de persones que van voler fer costat a la comunitat de religioses Filles de la Caritat que havien cuidat als malalts de l’Hospital de Santa Maria de Lleida.

Les Filles de la Caritat han estat presents a la nostra ciutat de manera ininterrompuda des de l’any 1792 com es pot llegir en aquest fragment del document original conservat en l’Arxiu diocesà de Lleida. En ell s’explica com van ser cridades pel bisbe Torres per fer-se càrrec dels nadons abandonats (expòsits) i de l’Hospital de Santa Maria, que en aquell moment es trobava en una situació de pèssima salubritat i de manca d’organització.
Val a dir que fins ara l'actual  comunitat de sis religioses ja jubilades, vivien en un pis de la nostra ciutat llogat pel mateix hospital i que ara els seus responsables han cregut convenient deixar de fer-ho. De tal manera que les religioses s’han vist obligades a deixar, no sense pena, la ciutat a la qual han servit després de tants anys.
Davant de la marxa de les religioses, l’Administrador diocesà, Mn. Prat, tot dialogant amb elles, va proposar-los celebrar una missa d’acció de gràcies per tota la dedicació amorosa i professional, duta a terme durant més de 200 anys.
En la seva homilia, Mn. Carles Sanmartín , rector de la parròquia i capellà de la comunitat de religioses, que juntament amb Mn. Miret venent celebrant cada dia l’eucaristia en la petita capella que aquestes tenen en el pis on residien, va destacar entre altres coses que “més enllà de què fem els cristians en benefici de la societat, el plus que aportem és que ho fem en nom de Jesús” Així ho havien fet les Filles de la Caritat i continuen fent arreu, va dir.

En acabar la missa diferents persones que coneixien bé  les religioses van voler adreçar-los uns breus però sentits parlaments. Entre elles trobem el de Marta Fontanet, infermera amb més de 40 anys de treball al Santa Maria, i que va reconèixer com ella havia après tant de les religioses i recordava com “acollien als malalts més pobres que arribaven en pèssimes condicions, i com elles els cuidaven tractant-los com a persones”. L humanització de l’hospital els deu molt a elles, va dir emocionada.
En un to també ple d’afecte vers les religioses però crític pel motiu de la seva marxa, el metge Dr. Cabau, es va mostrar indignat per aquest fet i es va preguntar com era possible que els responsables hospitalaris haguessin decidit demanar que les religioses deixessin el pis on vivien tot posat per davant les raons econòmiques abans d’altres consideracions més humanes.
En l’ambient doncs es respirava un cert ambient de tristor i indignació, però també d’estima i proximitat per Sor Genara, Sor Beneranda que passen dels 90 anys), Sor Maria Jesús (absent perquè està cuidant una germana), Sor Joaquina, Sor Isabel i Sor Filo. 
I és que a la fi, el que queda és haver estimat, i les Filles de la Caritat ho han vingut fent a Lleida, desde 1792
Podeu veure algunes fotos aquí