El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

"La vivència de la fe és descobrir que Déu està tan present"

La Germana Maria Antonieta Hernández Porcel, natural de Bolívia, va visitar fa unes setmanes Lleida. Us deixem amb una entrevista per conèixer el seu testimoni de fe i de vida.

Maria Antonieta Hernández Porcel, filla de Jesús, boliviana i porta ja trenta anys en la comunitat. Viu en el departament de Cochabama, amb un grup de joves, al camp, a un internat, a prop de Capinota; per donar als joves l'oportunitat d'estudiar secundària, augmentar el nivell cultural de les seves famílies i del seu entorn.

Pregunta: Germana Tita Per què has vingut?

Resposta: Vaig venir aquí perquè la meva congregació m'ha regalat l'oportunitat de fer un curs d'immersió ignasiana, aquí a Manresa. L'objectiu principal és aquest, reforçar el que sóc, reforçar la meva fe i la meva espiritualitat amb aquest curs que vaig a fer. Estic molt entusiasmada, amb molts desitjos de rebre els dons que el Senyor em regalarà en aquest temps. Estaré un mes i mig amb aquesta proposta. El meu desig més gran és arribar a Bolívia amb aquesta experiència rebuda i compartir-la amb mestres, estudiants, amb gent del meu entorn. Compartir el que Déu fa amb mi i el que fa amb cada un de nosaltres, perquè la vivència de la fe és descobrir que Déu està tan present, i que el seu projecte és que busquem la felicitat junts per a la realització del seu Regne. I per a mi, la meva fe es va enfortir, crec, amb la realització d'aquest curs. Per això vaig venir.

P. Com ens veu germana, amb el poc temps que porta aquí?

R. Hem anat a passejar pels carrers de Lleida. He vist gent que viu la seva vida tan senzilla, tan tranquil·la, que es desenvolupa en una ciutat on he vist cases grans, edificis, mercat. M'han cridat molt l'atenció els migrants que també tenen molta oportunitat de poder ser. Els he vist que també tenen oportunitat de mantenir la seva cultura, encara que amb la dificultat del treball. I m'ha sorprès. M'ha sorprès en l'acollida que donen al diferent. No he vist rebuig, però sí que estic sorpresa de tanta migració.

P. Germana com podem ajudar-nos en la vivència de la fe, tal com es viu a Llatinoamèrica i com la vivim aquí a Europa?

R. Com es viu a Europa gairebé no el conec, però el com podem ajudar-nos, tenint present el que he compartit amb els voluntaris europeus que vénen a l'internat, crec que hauria de ser fomentant la relació, tenint cura de la humanitat que tenim, que com és un do, ens permet recuperar el nostre "ser de fills de Déu" i des d'aquí, jo crec que les coses vénen de més a més, perquè Déu no es deixa vèncer en la misericòrdia. Aquí o allà podem ser humans, podem ser compassius, podem acceptar els altres com són, podem viure com Déu vol en aquest Regne de Déu.

P. Pot donar-nos un missatge que pugui servir-nos per viure la nostra fe aquí i que tingui a veure una mica amb la vivència de la seva fe a Bolívia, a Cochabamba?

R. He pogut visitar un matí esportiu al col·legi Episcopal; he vist el desig d'ajudar de les botigues de Càritas solidàries amb el reciclatge de roba i complements; he notat el tracte que es donen entre les persones que es coneixen. Llavors, crec que hem de seguir mantenint el que fem; que aquest món és per a tots; que és la casa comuna, com diu el Papa; que hem de mantenir el nostre ser de germans en la relació, en estar sensibles a les necessitats dels altres, i veure què puc fer des del lloc on sóc; potser no és molt, però en qualsevol lloc podem ser fraterns, solidaris, germans.  

Crec que per això hauríem de ser en qualsevol lloc, sigui a Europa o a Bolívia. En el lloc on estiguem, Déu és el Déu de l'amor, de la misericòrdia. I manifestar-ho a Ell, crec que és el més important. I deixar que Ell sigui en nosaltres, deixar que segueixi actuant en el nostre actuar quotidià.

P. Parlem de la figura de la mare Càndida, la seva fundadora. Aquí és poc coneguda, però hi ha una petita comunitat de les Filles de Jesús, a Alcarràs, a les que es coneix com a Jesuitinas per tenir espiritualitat jesuítica, tot i això, per a la majoria de ciutadans de Lleida no és familiar santa Càndida Maria de Jesús. Podria dir-nos alguna frase de la mare Càndida que pogués recollir aquest pensament de compartir, que vostè ens deia ara mateix?

R. Mira, ser Filla de Jesús marca la meva vida perquè el carisma que Déu li ha donat a la meva congregació és un carisma de misericòrdia i de fraternitat. Llavors, les Filles de Jesús, aquí, allà, en qualsevol lloc on estem en el món, ens sentim filles, i al sentir-nos filles, ens sentim germanes de tots. La mare Càndida amb les seves frases ens acompanya com per exemple: "El món és petit per als meus desitjos", és el desig que es conegui a Déu, per ser persona; "Déu tot ho vol"; "Amb Déu, a tots els llocs". El desig de filiació, de fraternitat, que em dóna la meva congregació a través del carisma de la mare Càndida em fa ser, em fa desitjar. Deia també la mare Càndida: "On no hi ha lloc per als meus pobres, no hi ha lloc per a mi". Aquesta és una de les frases que marca la nostra identitat i el nostre desig de servei, allà on estiguem.

P. Moltes gràcies germana per atendre les nostres preguntes. Li desitgem molt profit en el seu curs d'immersió ignasiana a Manresa i feliç retorn a Bolívia.