El bisbe de Lleida, Joan Piris, va reivindicar el reconeixement per l’Església com artífex de l’origen d’aquest “matrimoni canònic” que fan cultura i fe en les tradicions populars, en el decurs dels actes de la Festa del Corpus, que ahir van començar a l’Acadèmia Mariana amb la lectura del pregó, a càrrec de l’escriptor Joan Bellmunt.

Monsenyor Piris al·ludia als índex de participació ciutadana en les festes tradicionals, la majoria de les quals tenen el seu origen en el cristianisme, però de les quals havia desaparegut pràcticament la presència del Jesús eucarístic.

Aquests fenòmens, en els quals els lleidatans seguien més a la figura de Sant Anastasi, que a la del Sagrari en una processó, deia el bisbe Piris al·ludint a les passades Festes de Maig, generava dubtes entre els pastors de la Església i convidava a la reflexió.

És el moment que recapitulem perquè la presència de l’eucaristia es essencial i ens brinda l’oportunitat de distingir el gra de la palla. “Hem d’explicar el per què es fan les festes, que signifiquen i quin és el seu origen, com si fos una catequesi plàstica, que per molts ciutadans és molt important”, va acabar dient.

L’escriptor Joan Bellmunt també acabà la seva intervenció convidant els presents a ”obrir les portes del cor perquè entrés la llum de l’amor i la seva claror traspassés a tot el món”.

Bellmunt centrà el seu pregó en fer un recorregut per les tradicions que envolten la Festa del Corpus, des dels seus orígens amb el Papa Urbà fins a l’actualitat, i en explicar la causa i la simbologia d’algunes d’elles.

L’ou com batlle, que encara es conserva a Solsona, les enramades, les vànoves als balcons i les catifes de flors als carrers, inicialment amb una funció higiènica més que decorativa, van ser l’eix central del discurs d’en Bellmunt, que va cloure la seva intervenció amb un poema de Mossèn Cinto Verdaguer dedicat al Corpus, el qual feia un centenar d’anys que havia visitat el local on ara ell estava pronunciant el pregó.