Prevere
Martir / Beat / Sant

Nat a Almacelles el 25 de maig de 1874, estudià en el Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 9 de juny de 1900. La seva primera destinació fou la de regent de la parròquia de Sas. D’allí passà després a la de Montargull. El 1915 fou nomenat rector del Soleràs i el 1919 de Soses, on es trobava el 1936. D’ell s’escrigué que “tenia tanta prudencia, celo y caridad que no sólo le estimaban sus feligreses, sino que también le admiraban sus compañeros”.

Volgut i estimat, en esclatar la persecució religiosa es refugià en el propi domicili i no fou molestat, però la pressió ambiental l’obligà a deixar el poble i decidí anar a Almacelles per refugiar-se en la casa familiar. Féu el viatge a peu. Sortí de nit amb un bon samarità que l’acompanyà fins les envistes de Sucs on arribaren quan clarejava el dia. Allí es separaren després d’indicar-li el camí a seguir i la masia on havia de trucar per ésser acollit i descansar. Però Mn. Ramon equivocà el camí i trucà en altra masia on no sols no fou acollit, sinó que fou denunciat al Comitè local. Aquest el traslladà tot seguit a Lleida i fou empresonat. Restà clos fins la tràgica nit del 19 al 20 d’agost en què fou tret per les forces populars amb altres 72 clergues, portat al cementiri de Lleida i afusellat.

Durant la seva permanència a la presó mostrà una gran fortalesa en la fe i fou del grup de sacerdots que convertiren les cel·les de la presó en aules d’espiritualitat i feren del camí del cementiri una antesala de la Glòria.