Estimats diocesans:

Permeteu-me que us recordi algunes nocions que, ben segur, ja coneixeu per la vostra formació o per la responsabilitat desenvolupada a l'interior de l'Església. Avui parlarem del poble de Déu, que està format per laics, religiosos i clergues, basant-nos en les afirmacions que fa el Concili Vaticà II sobre aquestes realitats eclesials.

En el número 31 de la Constitució sobre l'Església es llegeix: “Amb el nom de laics s’entenen aquí tots els cristians, llevat dels que tenen un ordre sagrat i són membres d’un estat religiós reconegut per l’Església”. També diu que el caràcter secular és inherent i peculiar dels laics, i que pertany a ells, per pròpiavocació, buscar el Regne de Déu tractant i ordenant els assumptes temporals. A més “…han de procurar, en la mesura de les seves forces, sanejar les estructures i els ambients del món, si en algun cas inciten al pecat, de manera que totes aquestes estructures s’ajustin a les normes de justícia i afavoreixin, més que no pasimpedeixin, l’exercici de les virtuts” (núm. 36)

En altres apartats se'ns parla de la unitat en la diversitat de l'Església, de l'apostolat dels laics, del seu obrar que consagra a Déu el món mateix, del testimoniatge de la seva vida, de les estructures humanes on cada un està inserit i en les relacions que han de tenir amb els altres membres del Poble de Déu, marcades per la fidelitat, l'amor i la comunió i dirigides a una única missió, la de donar a conèixer el missatge de Jesucrist a tots els pobles. Tots som iguals pel baptisme que hem rebut i les diferències en les funcions d'autoritat a l'Església es fonamenten en el servei alsaltres i mai en la pretensió d'ordenar i manar.

Una de les principals conclusions del passat Congrés de Laics, celebrat el febrer de 2020, és que el primer anunci, els processos de formació i les presències socials que testimonien l'Evangeli en el món d'avui requereixen que aprenguem i emprem el llenguatge de l’acompanyament, que és el llenguatge de l'escolta de l'altre, l'acolliment, el respecte per la seva llibertat i la seva dignitat, el lliurament generós del nostre temps, la implicació afectiva amb qui sofreix, la pedagogia de saber deixar a l'altre ser ell mateixi pensar per ell mateix…, actituds que ens mostra Jesús i amb les quals hem d'aconseguir ser una Església de portes obertes.

La mateixa línia d'actuació sosté la convocatòria del Sínode que ha fet el papa Francesc i en la qual molts de nosaltres hem participat en aquest curs que ara acaba, assenyalant sempre la mateixa dignitat de tots els membres i el lliurament servicial a la responsabilitat que se'ns atorga. És un camí exigent i il·lusionant que ens impulsa, als membres del Poble de Déu, en una mateixa direcció: viureamb coherència la nostra fe i donar-la a conèixer amb alegria.

Podeu comprovar que tot això no és una novetat d'ara. Que ve de lluny. És possible que les febleses i limitacions de molts batejats hagin impedit un desenvolupament més convincent i més harmònic de les paraules de Jesús i de les orientacions de l’Església.

Aquest diumenge se celebra la solemnitat de la Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant als Apòstols. Se'ns demana que continuem construint junts, amb els diversos dons, carismes, vocacions i experiències, l'Església animada pel mateix Esperit. És el Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar. Per tant, és un dia significatiu per al servei i la responsabilitatdelslaics. Us animem a pregar i a participar en les activitat sorganitzades.

Amb la meva benedicció i afecte,

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.