Estimats diocesans:

Durant el mes de maig és quan, segurament, es fan un nombre més gran de festes a la nostra societat, que tenen motivacions diverses, però totes neixen i es mantenen per a l’esbargiment, per a la diversió o per a la celebració religiosa de tot ésse rhumà. Són també una experièn ciacol·lectiva, perquè tota festa fomenta la sociabilitat.

Encetem el mes amb el Dia (o la festa) del Treball. A la ciutat de Lleida, el dia 11, celebrem la festa del nostre patró, sant Anastasi. També es dedica un cap de setmana a la festa de Moros i Cristians i un altre a la festa de l’Aplec del caragol. A més, les advocacions marianes de moltes de les nostres poblacions apleguen actes festius oberts a tothom.

En aquest mes també coincideixen moltes celebracions sacramentals que comporten festes familiars o parroquials ja que alguns dels seus membres fan la Primera Comunió o reben el sagrament de la Confirmació.

S'ha estudiat molt la dimensió festiva de l'ésser humà ambla inclinació al joc en les seves diverses manifestacions (Homo ludens); s'ha investigat profundament tot el que ha produït amb les seves pròpies mans o amb la utilització d'eine so màquines (Homo faber), probablement com a alternança al que l'home pensa, escriu o estudia (Homo sapiens). L’ésser humà ha rebut altres qualificatius per part de filòsofs i antropòlegs, definint-lo com a Homo oeconomicus o com a Homo consumericus (consumista). Totes les denominacions fan referència a la naturalesa de l'ésser humà per qui és i pel que produeix; i també pel que celebra.

Els grups humans s'organitzen per menjar i per treballar, per descansar i per cantar, per  reunir-se i per  invocar Déu o algun dels sants demanant protecció contra les adversitats i agraint els favors rebuts. Aquests mateixos grup scelebren els esdeveniments rellevant sassociats a dies assenyalats de la seva història.

Els cristians participem de totes les celebracions i actes culturals que es fan a les nostres societats. Ens ho recorda el ConciliVaticàII: “Que els fidels visquin en estretíssima unió amb els altres homes del seu temps i s’afanyin a percebre la seva manera de pensar i de sentir, que s’expressa per mitjà de la cultura” (GS 62). D'altra banda, això no és una novetat del segle XX, sinó que està arrelat en el més profund de la nostra fe des de les pàgines dels Evangelis i dels primers escriptors de l'antiguitat (Hi ha una preciosa Carta a Diognet, del segle II, que n’és testimoni). Cal tota la nostra implicació en la promoció de la cultura que respecti la dignitat de la persona, que fomenti l'ajuda entre els pobles i que promogui la justícia i la pau. També ho afirma el Concili Provincial Tarraconense (1995): “[…] els competeix fer que l'Església, mantenint-se en la seva identitat, no arribi a ser irrellevant culturalment i socialment”. Són moltes coses, les que aportem des de la fe per a la construcció d'un món mésjust, més pacífic i més solidari.

Els cristians demanem respecte, al mateix temps, per les manifestacions festives que tenen un component clarament religiós, siguin les celebracions de la Setmana Santa o les festes dels respectius Patrons. Ens costa acceptar la burla o el menyspreu a tot el que considerem com a molt sagrat i ens costa acceptar la consigna de la suposada divisió o enfrontament que marca, en un estat laic, la manifestació religiosa com a expressió profunda de la pròpia personalitat.

Col·laborem, humanitzem les nostres relacions i visquem amb sinceritat les festes.

Amb el meu afecte i benedicció,

                                                                                     +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.