Estimats diocesans:

És molt recomanable buscar personatges que, per les seves qualitats personals, ens mouen a imitar el seu comportament positiu. Poden ser famosos que s’estudien als llibres d’història o també altres, molt propers entre parents i coneguts, a qui admirem per la seva forma de comportar-se a la vida. És una recerca valuosa que ens permet recuperar allò millor que té l’ésser humà i fixar la nostra mirada en els aspectes positius dels nostres semblants.

Em refereixo avui a la trajectòria del papa Joan XXIII perquè el dia 3 de juny de 1963 moria a Roma després de cinc anys de pontificat. Aquest proper dilluns es compleixen 61 anys de la seva mort i em sembla procedent el seu record en aquests moments en què la nostra societat viu amb certes tensions i continus enfrontaments verbals arribant a les actituds personals i a les accions violentes que acaben en guerres de destrucció i mort. Amb profunda fe en Crist irradiava bondat i mostrava una intensa bonhomia en les seves relacions amb les autoritats del món sencer i amb els seu col·laboradors propers. Va ser un fervent buscador de la pau intervenint en alguns esdeveniments mundials amb resultats encoratjadors. Va escriure un famós document, l’encíclica Pacem in terris, molt apreciada i ben valorada per tothom, que reflecteix el tarannà espiritual, la transparència i senzillesa de la seva ànima i la seva preocupació per tots els patiments humans, el seu amor a la pau i el seu afany per la unitat del món. Com ell mateix va afirmar en alguna ocasió, “n’hi ha que se entesten en complicar les coses senzilles; jo, en canvi, prefereixo simplificar i aclarir les coses complicades”. Una altra encíclica que ha passat a la història va se Mare i Mestra. I altres escrits.

Els que ja tenim bastants anys vam conèixer la figura del papa Joan a la premsa i en els primers moments de la televisió. Catòlics i gent d’altres confessions i cosmovisions es van sentir atrets per la seva imatge bonhomiosa i van quedar admirats per la seva profunda confiança en el Senyor. Els joves, o no tant, han sentit parlar d’ell a les aules escolars o en alguna xerrada de formació religiosa. Us recomano que llegiu alguns comentaris sobre aquest Papa i que imiteu les seves formes de comportament. A tots ens faria molt de bé.

Sintèticament anoto algunes dades de la seva biografia: Àngel Josep Roncalli neix l’any 1891 a Sotto il Monte (Bérgam) al nord d’Itàlia, va ingressar al Seminari de la seva diòcesi per cursar els estudis eclesiàstics, més tard a Roma rep el doctorat en Teologia (1904) i és ordenat prevere. Comença estudis i fa treballs de caràcter històric. Servei militar i capellà (1915), President a Itàlia del Consell Central de les Missions. Visitador Apostòlic, posteriorment Delegat, a Bulgària i ordenat bisbe (1925). Amb un encàrrec semblant és traslladat després a Turquia i Grècia (1934). És nomenat Nunci Apostòlic a França (1945). Nomenat Patriarca de Venècia i creat cardenal (1952-53). El dia 28 d’octubre de 1958 és elegit Papa i pren el nom de Joan XXIII. Va ser beatificat l’any 2000 pel papa Sant Joan Pau II i canonitzat el 2014 pel papa Francesc.

La gran iniciativa d’aquest sant papa fou convocar el Concili Vaticà II (1962) que va continuar el seu successor Sant Pau VI, que el va culminar el 1965.

A més de recordar la seva vida, el meu desig és proposar-lo a imitació de tots, pastors i fidels, per recuperar la seva bondat, la seva confiança en Déu, el seu respecte i estima sense cap distinció, el seu optimisme, el seu afany renovador per fer més creïble l’Església en el món contemporani. Va ser un bon germà, un bon pare i un bon pastor. Li demanem que intercedeixi per tots nosaltres.

Amb la meva benedicció i afecte.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.