Hem acabat la setmana de pregària per la unió dels cristians que hem celebrat del 18 al 25 del mes de gener. Un any més, des de tot el món, i amb les mateixes paraules que acuradament han seleccionat des del Canadà, hem intentat viure aquest desig d’unitat que el Pare ens demana entorn el Crist el seu Fill. Ha estat un pelegrinatge d’església en església, donant testimoni de la fe que vivim des de la diversitat però units en el Senyor.

Mantenir-nos units en un mateix esperit i un mateix pensament és el que Pau ens encamina en la primera Carta als Corintis d’on ha sortit el lema d’aquest any: És que el Crist està dividit?

Si el nostre objectiu és per damunt de tot la proclamació de la bona notícia, hem compartit aquest missatge amb el món no essent transmissors de divisió sinó encoratjadors de la unitat que Crist desitja.

Hem compartit aquests dies la pregària i la paraula que sortia del cor, dels protestants, ortodoxes i catòlics en les Esglésies de Bell-lloc, Mare de Déu de Montserrat, Sant Llorenç, Ebenecer, Baptista, Adventista, Verge dels Pobres, celebrant l’acte central en la parròquia de Santa Teresina de l’Infant Jesús on, ens va acompanyar també un pare ortodox copte vingut d’Egipte, avui entre nosaltres.

Allí vam reflexionar, que en la nostra diversitat cristiana, no hem de viure aïllats o confrontats els uns amb els altres, sinó invitats a reconèixer la nostra interconnexió amb tots els qui invoquen el nom del Senyor Jesucrist, Senyor de tots.

Agraint al Senyor el goig d’haver viscut una intensa Setmana de pregària per la unió dels cristians, malgrat les nostres comunitats dividides, des del fons del nostre cor i des de la fe que professem, hem respost NO al lema de la Setmana Ecumènica: És que Crist està dividit?

Francesca Agustí i Farreny

Delegada d’Ecumenisme i Diàleg Interreligiós