Prevere
Martir / Beat / Sant

Nat a Lleida el 13 de gener de 1878, estudià en el nostre Seminari i fou ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1901. Fou vicari de Binéfar, rector de Baells, i successivament ecònom de Balldellou i Artesa de Lleida. El 1917 arribà a Nostra Senyora del Carme de Lleida, primer com encarregat i després com a rector. El 1926 endegà la popular campanya “pamets de cel” que permeté adquirir uns solars sobre Ferran i ampliar el Carme obrint nova façana a la rambla. L’esclat de la guerra impedí acabar les obres que es trobaven força avançades. 

Fou home de generós lliurament, viure evangèlic i ardent caritat. Ho sabien molt bé els que trucaven a la seva porta; més d’una vegada donà el seu dinar. Molt culte i preparat com demostren els nombrosos articles que publicà a “Diario de Lérida”; es caracteritzava per la senzillesa i ingenuïtat dels seus sermons. 

El 21 de juliol de 1936 fou detingut en el propi domicili i portat a la Comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat, ingressant tot seguit a la presó. Durant el trajecte fou objecte de maltractaments de paraula i obra que li ocasionaren lesions en dues costelles. El 20 d’agost fou tret de la presó amb altres 71 sacerdots i religiosos, conduït al cementiri i afusellat. Ja a terra, escolant-se-li la vida, resava el Credo. Quan anaven a rematar-lo demanà: ”deixeu-me acabar”, i tot seguit: ”Ja he acabat. Us perdono”. Llavors un últim tret li llevà la vida.