Diversos
Lloc de naixement: 
Vallibona (Valencia
Anys naixement-defunció: 
1843 a 1920
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1889-1905

 

Nasqué a Vallibona, el 9-XI-1843, diòcesi de Tortosa i província de Castelló de la Plana. Estudià a Tortosa, Lleida, Tarragona, València. A València es va doctorar en teologia i en dret canònic.

Prevere des de 1867 i bisbe des del 1889. A Lleida, el bisbe Puigllat el va ordenar subdiaca l’any 1864. On hi va viure un temps amb la seva mare, germana del bisbe Costa i Borràs

Era a Valladolid quan el van nomenar bisbe de Lleida. Allí hi va rebre la consagració episcopal, pels bisbes d’Oviedo, Zamora i Ciudad-Rodrigo, el 19-III-1890, diada de sant Josep.

Va fer la seva entrada a Lleida com a bisbe el 19-IV-1890. La seva activitat en aquest bisbat fou abundant i fructífera, per exemple, el 3-XII-1890 va establir la Germandat de Sufragis, entre els venerables individus del Clergat diocesà. També es destacable la seva intervenció en les obres del canal d’Aragó i Catalunya. Es diu que, sense la seva presència, moral o material, a Madrid, l’esmentat canal no s’hauria fet.

A l’acomiadar els soldats que anaven a la guerra de Cuba, a la catedral, els va dir algunes coses, no plaentes a tothom: -“... si no fossin els interessos econòmics...?”. 

Va recuperar les esglésies, avui parròquies, de sant Pere i de sant Martí. 

El bisbe Meseguer fou qui va iniciar la formació del museu diocesà recollint objectes de les parròquies i ermites que es trobaven mig abandonades. Però la seva obra magna al bisbat de Lleida va ser l’edificació del Seminari.

De com podien anar certes coses en testimoniava ell en la seva correspondència: “Si hubiera sabido, antes de aceptar el Obispado, como hice por obediencia, que me había de ver en estos gravísimos aprietos, con gusto hubiera declinado el honor que inmerecidamente me ha hecho” -carta al ministre de Gràcia i Justícia: 10-I-1891.

El 27-III-1905 va ser traslladat a Granada. Era l’arquebisbe d’aquesta ciutat quan va morir, el dia 9 de desembre de l’any 1920, a les 9 del matí, d’un atac d’urèmia. Al Seminari de Lleida, a l’instant de saber la seva defunció, se li van celebrar solemnes funerals cantats.

El bisbe de Lleida, Josep Miralles i Sbert, no hi va poder-hi assistir. El va representar el bisbe de Pamplona Josep López Mendoza i Garcia (1848-1923), un bon amic del difunt bisbe Meseguer.

El bisbe Miralles apel·lava a la noblesa de tots els que formaven part de la Germandat del Clergat diocesà a oferir sufragis en pro de l’ànima del bisbe difunt. Igualment convidava a fer-ho als que no pertanyien a la Germandat, als religiosos i seglars per a que -“...complissin amb els seus respectius deures de justícia, correspondència i pietat envers aquell excels baró, poderós en obres i en paraules, que va morir beneint a tothom...

Mn. Ramiro Viola González